Una quinzena de persones s’han posat en contacte fins ara amb l’advocada de la plataforma d’afectats per les hipoteques i l’associació de perjudicats bancaris per estudiar la possibilitat de portar el seu cas a la justícia en considerar que els bancs els volen aplicar condicions abusives. Segons va explicar la lletrada, Eva López, en aquests moments ja ha interposat quatre accions davant la Batllia i en quatre casos més ha adreçat una comunicació a l’entitat bancària per intentar arribar a un acord abans de la interposició de la demanda.
La totalitat dels casos que han arribat a l’advocada estan relacionats només amb una de les cinc entitats bancàries que operen al país. I en tots s’ha constatat que als contractes que es van firmar hi ha unes clàusules denominades swaps o permutes financeres, “del tot inintel·ligibles, que s’hi introdueixen sense explicar ni donar detalls, com si no hi fossin”, segons va explicar López. Això significa que, a la pràctica, quan els afectats han volgut cancel·lar la hipoteca perquè volen vendre l’immoble “no poden fer-ho ja que el banc, a banda de la comissió de cancel·lació, normalment d’un 2% i les despeses notarials, els reclama també el pagament de les despeses d’un banc intermediari”. D’aquesta manera, a part del capital pendent més les comissions bancàries i la despesa del notari, es pretén que el client també faci front a un pagament de més del 25% del que li queda per pagar del préstec que havia demanat.
López considera que es tracta clarament d’una clàusula que es pot qualificar d’“abusiva” i a més és “inintel·ligible” per a la majoria dels clients que firmen un contracte hipotecari d’aquest tipus. Aquesta situació hauria de suposar que, igual que ha passat per exemple a Espanya, la justícia determini que les clàusules són nul·les, tot i que de moment a Andorra no hi ha jurisprudència en aquesta matèria i s’haurà d’esperar a veure què diuen les primeres sentències.
La plataforma d’afectats es va posar en funcionament l’any passat per assessorar totes les persones que tinguin dubtes sobre si els contractes que van firmar amb els bancs poden contenir clàusules abusives i, si es comprova que és així, ajudar-les a interposar les accions judicials corresponents. Segons van explicar fonts de la plataforma, la gent desconeix habitualment quines són les condicions que formen part del contracte de la hipoteca i no és fins que tenen necessitat de vendre l’immoble que comencen a ser conscients del que van firmar.
Tot i així, a algunes persones els costa molt denunciar i es mostren reticents a arribar als tribunals per la por que els suposa enfrontar-se amb el banc. López considera que “s’ha de perdre el respecte a denunciar situacions i condicions abusives  de les entitats bancàries”. Una de les peticions que s’inclouen en les demandes que s’han presentat és que les sentències sobre els casos es facin públiques perquè hi hagi més coneixement entre la població de la problemàtica.

L’INAF considera, en relació a un cas, que el banc no va informar bé el cient

Els casos de possibles clàusules abusives en contractes d’hipoteques estan començant a arribar també, els tribunals de justícia a banda, a l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF). En un informe arran d’un cas plantejat per la plataforma d’afectats, l’organisme afirma que el contracte firmat “no proporciona les dades informatives necessàries perquè el client pugui comprendre el previsible càrrec que s’efectuaria al seu compte en cas que decidís cancel·lar el préstec anticipadament. Així mateix, tampoc inclou cap referència específica al criteri de càlcul dels costos associats a l’operació de cancel·lació anticipada”. Segons el document de l’INAF, la clàusula continguda al contracte “és de caràcter genèric i indeterminat i no es pot considerar suficient a l’efecte de proporcionar informació transparent, clara i no enganyosa” i, a més, “el fet que aquesta clàusula estigui subratllada no és rellevant, ja que una informació difusa, encara que estigui subratllada, continua sent difusa”.
L’organisme considera que el swap “és un producte financer de caràcter complex i independent respecte del préstec (no és accessori al préstec com pot ser un aval o una hipoteca), és a dir que som davant de dos contractes: un contracte de préstec garantit per hipoteca i altre de contractació del swap”. A banda, l’INAF “entén que cap client que no sigui un expert financer pot arribar a imaginar-se una despesa de la magnitud que suposa la clàusula”. A més, en opinió de l’institut, l’advertiment que habitualment fa el notari en el moment de la signatura del contracte hipotecari, “si no existeix cap altre advertiment previ al client efectuat per l’entitat bancària, no és l’idoni ni en la forma ni en el temps”. Es reitera, així, que “el que és rellevant és la informació precontractual”. L’INAF afirma que si les parts, atès que mantenen opinions diferents, no arriben a un acord, les diferències entre el client i l’entitat bancària haurien de ser resoltes davant dels tribunals andorrans.