Els ajuts directes a la ramaderia es revaloritzaran d’acord amb l’IPC de cara a l’any que ve. Com a mínim aquesta és la voluntat del ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal, que ha afirmat que “la meva proposta inicial és aquesta”. Ara caldrà veure si rep el suport de la resta del Consell de ministres, encara que s'ha mostrat optimista que així serà, ja que cal “seguir acompanyant el sector primari”. 

Casal ha exposat la seva voluntat després de recordar que  les ajudes pressupostades pel 2025, respecte la liquidació del 2023, presenten un increment “considerable”, del 35%. Així, ha assenyalat que en aquesta primera meitat de la legislatura s’han implementat diverses ajudes directes i que ara s’aniran fent ajustaments per respondre a altres necessitats del sector, i ha posat l’exemple de la darrera modificació de la Llei general d’Ordenació del Territori i Urbanisme per permetre la construcció d’explotacions ramaderes més grans, que no suposa una despesa per a l’executiu però “obre noves portes al sector”.

Aquestes declaracions les ha fet explicant que el Consell de ministres havia acordat el pagament de l’ajut corresponent al primer trimestre de l’exercici 2025 en concepte de foment dels règims de qualitat dels productes agraris i alimentaris que es comercialitzen sota el segell de Carn de Qualitat controlada i Carn d’Andorra IGP. En total s’han atorgat 122.578,80 euros, el que representa un increment del 7% respecte el mateix període de l’any anterior. L’ajut l’ha rebut la societat Ramaders d’Andorra, que és l’única autoritzada pel Departament d’Agricultura i Ramaderia a utilitzar aquests segells oficials, i a la qual hi participen “gairebé la totalitat” de les explotacions ramaderes del país, a part del Govern que és el soci majoritari. Casal ha aprofitat per explicar que les dades “confirmen una tendència a l’alça de la productivitat”, un augment que és “significatiu” en el cas de la carn de corder, en part gràcies al nou segell de qualitat de carn de corder transhumant. Entre el 60 i el 70% dels ajuts són percebuts pel sector boví, l’oví seria el segon gran beneficiat, mentre que el més petit correspon a la secció equina.



Les fàbriques de tabac lauredianes, definitivament a l’Inventari de patrimoni cultural
Cal Rafeló, la fàbrica de tabacs Reig i Catsa són tres construccions històriques i els exponents del patrimoni industrial del país a través del qual es pot llegir un segle d’història del tabac al Principat. Per aquest motiu, i amb l’objectiu de preservar els seus valors arquitectònics, històrics, culturals i identitaris, el Govern ha aprovat la inclusió definitiva d’aquests tres edificis a l’Inventari general del patrimoni cultural d’Andorra, concretament a la secció segona com a béns immobles Inventariats (BI).

Aquesta aprovació culmina el procés administratiu per a la protecció patrimonial d’aquests edificis que es va engegar a l’abril després que el Govern fes pública la incoació de l’expedient d’inclusió d’aquests a l’Inventari general del patrimoni cultural, seguint l’aval del Consell Assessor de Patrimoni Cultural.

A més, cal recordar que el passat mes de març es va formalitzar la compra de l’edifici que acollia la fàbrica de tabacs Catsa, per part del Govern i del Comú de Sant Julià de Lòria. L’edifici es va adquirir per un valor de 4,2 milions d’euros, a parts iguals per les dos institucions, i el Comú cedirà l’ús del 50% de la propietat a l’Executiu perquè s’hi desenvolupi un projecte estratègic i d’interès nacional. El que més s’ha anomenat és la creació d’un parc tecnològic i d’innovació.

Protecció de Cal Llarg 
Continuant amb la protecció del patrimoni cultural del país, el Govern també ha acordat fer pública la incoació de l’expedient d’inclusió de la casa de Cal Llarg i la seva era, situada al nucli de Prats de la parròquia de Canillo, a la secció segona de l’Inventari general del patrimoni cultural, com a bé immoble. Ho fa d’acord amb les recomanacions del Consell Assessor de Patrimoni Cultural.

Cal Llarg, formada per la casa i una era amb forn, està datada del segle XIX i constitueix un exemple representatiu de l’arquitectura pròpia i tradicional andorrana que ha arribat fins a l’actualitat en bon estat de conservació i pràcticament sense transformacions.



L’UdA farà les proves de competència digital
El Govern ha aprovat el Decret pel qual es delega a la Universitat d’Andorra l’organització de la prova de competència digital ciutadana de nivell usuari avançat. Així es garanteix una organització eficient i de qualitat de les proves. Els diplomes de competència digital ciutadana (CDC) acrediten oficialment el domini de les habilitats digitals.



30.000 euros per a ‘La Francophonie avec Elles’
Andorra contribuirà amb 30.000 euros al Fons de solidaritat La Francophonie avec Elles, de l’Organització Internacional de la Francofonia (OIF), destinat a les dones i nenes en situació de vulnerabilitat. Un dels objectius del programa és millorar la inclusió de les dones a la vida econòmica i social. El fons ja ha donat suport a més de 90.000 dones.