El Col·legi proposa eliminar la figura de les edificacions en precari per evitar que es repeteixi.

Qualsevol amant de la natura que hagi desfilat els últims anys per la vall d’Incles ha pogut comprovar com hi han proliferat en aquest temps les casetes tipus borda. Això ha sigut possible, expliquen des del Col·legi d’Arquitectes, perquè propietaris i promotors s’han acollit a la figura de les edificacions en precari –tècnicament, d’ús temporal–, concebuda originalment perquè el propietari d’un terreny s’hi pogués construir una caseta tot i que la unitat no estigués desenvolupada, i amb el risc que quan es desenvolupés l’hagués de tirar a terra.

Aquesta era la intenció inicial del legislador que va regular l’edificació en precari o d’ús temporal. Què ha passat perquè aquelles bones intencions s’acabessin desvirtuant? “El cert és que la vall d’Incles no es volia desenvolupar i per això es van planejar dues úniques i enormes unitats d’actuació”. I l’edificació en precari s’ha convertit en la fórmula que permet vendre parcel·les de 3.000 metres quadrats, que és el mínim per fer-hi una borda que sobre el paper havia de ser per al propietari. “I burlar  d’aquesta manera la intenció inicial de la llei”. En resum, una forma d’urbanització “encoberta” que explica què ha passat a la vall d’Incles –però no només aquí– i que els arquitectes pretenen frenar amb les propostes incloses al Manifest sobre urbanisme i habitatge que donaran avui a conèixer i que segueix al que van fer públic a finals de setembre. Hi reclamaven, segur que ho recorden, suspendre la construcció a unitats sense vialitat i destinar els ingressos procedents de la cessió obligatòria a habitatge assequible, equipaments i espais verds mentre no s’elabora el Pla Territorial General d’Andorra (LGOTU).

Això era al setembre, just després que s’aprovés la llei per a la promoció de la sostenibilitat del desenvolupament urbanístic. La consideren un “primer pas necessari per obtenir dades sobre les quals basar un model de país i establir un planejament sostenible”, però proposen ara una bateria de criteris per orientar, diuen, “l’obligada revisió de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme”.

Amb l’objectiu de preservar el paisatge natural “com a patrimoni de país” proposen d’una banda vincular la classificació de sòl urbanitzable a conceptes de sostenibilitat mitjançant paràmetres mesurables com ara el percentatge d’inclinació del terreny; de l’altra, incloure la figura de sòl urbanitzable diferit i definir la reclassificació de sòl urbanitzable a urbanitzable diferit “en funció de les necessitats reals de creixement poblacional”. Aquestes dues mesures pretenen fomentar un urbanisme “compacte” i evitar la “dispersió pel territori”, i per això –tornem al començament– plantegen “eliminar la possibilitat de realitzar edificacions en precari no destinades a ús propi”.

Un altre dels principis que hauria d’inspirar la revisió de la LGOTU és la projecció d’un urbanisme “més amable per a les persones”. Com esperen aconseguir-ho? Redefinint les unitats d’actuació “a escala humana”, és a dir, afavorint un teixit urbà que combini usos i espais verds “que permetin un dia a dia a 15 minuts a peu i reduir l’ús del vehicle privat”. En aquesta línia, per resoldre el greu problema de la mobilitat i quasi en l’ordre de la utopia, insten a crear “corredors verds per a vianants i bicicletes, bosses d’aparcaments i la millora del transport públic”, i reprenen la proposta del manifest anterior de destinar la cessió obligatòria a habitatges de  protecció oficial, equipaments i zones verdes de cada unitat.

Hi haurà, avisen, un tercer manifest, consagrat íntegrament a edificació i habitatge, i  mentrestant demanen als líders polítics “que disposin un programa de mesures de desenvolupament urbanístic sostenible així com mesures per garantir l’accés a l’habitatge a tots els ciutadans d’Andorra”.