Apagar notificacions, activar el límit temporal o evitar la porta tancada són alguns dels consells per a un bon ús del mòbil a casa i a la feina.
Els que fan treball presencial, marxen de la feina i s’enduen el mòbil amb ells, una eina més de treball. “No em puc emportar tota la feina a casa i continuar enviant correus a les 11 de la nit quan ho puc fer l’endemà al matí, tot ha de tenir el seu temps i la seva manera de fer les coses”, afirma l’expert en l’ús de la tecnologia i com afecta les persones, Jordi Camós, que aquest mes va fer una xerrada al país invitat per Andorra Telecom. Ara bé, “això va més enllà de la tecnologia”, ja que “la societat i l’estil de vida en general ens ha portat cap aquí”. De fet, assegura, “avui en dia els assalariats també són autònoms”.
Feina a banda, l’expert dona fins a vuit consells que es poden aplicar en el dia a dia, tant si ets adult com adolescent, per fer un bon ús del mòbil i saber-ne desconnectar. De tota manera, aclareix que la tecnologia “no és ni bona ni dolenta”, ja que “al final per molt que ens porti cap aquí, tu has de dir, doncs no, vaig a passejar, deixo el mòbil a casa i no passa res”. En aquest sentit, Camós distingeix entre ús, mal ús i abús. “La dependència apareix si n’hem fet un mal ús i els símptomes desagradables i el canvi de comportament en el cas de l’abús”, aclareix.
Però anem als consells. El primer seria apagar les notificacions de les aplicacions, perquè, “quan ho fem, eliminem el missatger i ens convertim amb els que decidim quan volem veure contingut nou”. El segon fa referència a marcar un límit temporal de les apps d’uns 15 o 30 minuts, amb un senyal que t’avisa, pares i l’endemà ja seguiràs. Evidentment, no val canviar d’aplicació. “Només amb aquestes dues primeres mesures, ja t’adones que estàs tota l’estona pendent del mòbil”, assegura.
El tercer consell seria anterior a la tecnologia: posar el focus en una altra activitat. És a dir, tenir una afició o un hobby, dins o fora la tecnologia, de manera que “destines el teu temps a un projecte que et doni un altre tipus de benefici, com ara aprendre alguna cosa”. El quart també és antic: evitar que l’adolescent tanqui la porta de l’habitació des que arriba de l’escola fins a l’hora de sopar mentre mira el mòbil. “Amb la porta oberta almenys no miraran el que sigui”, valora Camós. En la mateixa línia, el cinquè seria un clàssic: els pares han de ser un exemple a seguir. Així que si els fills no poden estar tot el dia amb el mòbil, els pares tampoc.
El sisè consell és més dels nous temps: si cal ajuda professional perquè hi ha una dependència excessiva, no s’ha de dubtar a fer-la servir. “Si es parla amb normalitat, un psicòleg sempre pot ajudar a trobar un camí”, recomana. El setè serviria per a gairebé totes les coses de la vida: aprendre a trobar l’equilibri. “No es tracta d’eliminar-lo, perquè si et serveix per a alguna cosa puntual, benvingut sigui”. Per últim, el darrer i vuitè es refereix als àpats: reivindicar la taula com a lloc “sagrat” de conversa intergeneracional. Només cal posar-s’hi.
