Els clients que la setmana passada es van atansar al banc es van trobar amb la grata sorpresa –si més no, en algunes entitats– que els horaris d’atenció presencial havien tornat a la normalitat, és a dir, amb l’oficina oberta cada dia i durant tot el matí. Ha estat l’efecte de la represa de la quasi normalitat postpandèmica? Han influït les demandes ciutadanes, amb el perjudici que les campanyes han suposat per a la seva preuadíssima imatge? Han tingut cap pes els bons oficis des de diferents àmbits polítics? En el cas de la Seu i comarca, el Consell Comarcal va abordar la qüestió (no sols els horaris, el problema és més profund) i diferents col·lectius es van adreçar a l’alcalde, Francesc Viaplana, perquè fes de mitjancer.  El Consell municipal de la gent gran, per una banda, i una altra part de les queixes van arribar a través de la síndica de greuges. “Hem tingut diferents reunions i hi ha diferents mecanismes que es poden activar, com ara que destinin una persona per atendre específicament la gent gran”, explica, i assegura que “hi ha voluntat” d’arreglar-ho per part dels bancs, “però no oblidem que no és un problema exclusiu” d’aquestes contrades. 
“Cada entitat fa el que pot. Alguna ens va dir que els adrecéssim directament les persones que van plantejar problemes i queixes per mirar de solucionar-ho”, exposa Viaplana; “d’altres han modificat els horaris i algun banc ha decidit posar una persona específicament per atendre els col·lectius amb problemes per realitzar gestions en línia”. 
Ara bé, puntualitza l’alcalde, l’Administració local “poca cosa hi pot fer, a banda de parlar, de demanar, atès que són empreses privades que compleixen la llei”. Fins i tot, admet, l’Ajuntament va estar estudiant mesures que podria aplicar, com ara incrementar la taxa d’ocupació de via pública amb els caixers automàtics. “Aquí no la podem aplicar perquè si ens hi fixem, els caixers no estan ben bé al carrer, sinó que estan un pam cap a dins de la façana, enretirats”.  
Ara bé, si la desatenció bancària ha generat un ampli moviment de protesta, no és que els serveis públics, l’Administració, ho hagi fet millor, assenyalen molts ciutadans. Aconseguir que al CAP agafin el telèfon, per exemple, és la Ilíada i l’Odissea tot en un. I accedir als ajuts per a persones que s’han quedat sense feina frega el drama, denuncien. A l’oficina del SEPE (Servicio Público de Empleo Estatal) també l’atenció es va veure reduïda a dues hores diàries, de nou a onze del matí. “Això suposa que a penes atenen dues persones per dia i que quan demanes cita, quan ho aconsegueixes, t’has d’esperar mes i mig com a mínim”, denuncia algú que hi va necessitar recórrer. 

Una situació agreujada al SEPE
La situació a l’oficina del SEPE, continua, es va agreujar durant els dies en què l’única persona que estava donant atenció al públic es va haver d’agafar una baixa. Ningú no la va substituir. Les cites per a aquests dies es van perdre i tothom en va haver de demanar una de nova. Mes i mig perdut novament. Per a gent que demana ajuts perquè s’ha quedat sense feina, sense ingressos. 
Tot plegat en un procés ja llarg i complicat per se. “Estem tan deixats de la mà de déu que a vegades és el guarda de seguretat qui es deu compadir de nosaltres i ens avisa dels tràmits previs que hem de portar fets”, exposa aquesta veu. Tràmits com és la demanda  d’ocupació al SOC convenientment renovada. “No t’ho adverteix ningú prèviament i si arribes amb ella caducada també has perdut el temps i has de recomençar”. 
I l’opció dels tràmits en línia? “Mira, la gent està desesperada, perquè per fer aquestes gestions per internet necessites fer un màster”.