Les condicions meteorològiques estivals no han estat gaire bones per a la proliferació de bolets a finals d’estiu. Les altes temperatures prolongades en el temps a causa de l’onada de calor han estat un dels factors principals per l’escassetat de bolets que han aparegut a finals d’agost.

“A finals d’agost ha sortit alguna cosa, però amb les altes temperatures el material és escàs i s’han fet malbé de seguida”, explica el micòleg d’Andorra Recerca i Innovació (AR+I), Manel Niell. En línies generals, l’estiu ha estat calorós i amb poques precipitacions. Aquest fet ha provocat que “el terreny s’hagi assecat i això és un problema”, ha puntualitzat Niell.

De fet, la tendència dels últims anys és aquesta. Producció minsa d’aquest tipus de fongs. “En general, la tendència és a la baixa”, apunta l’especialista. “Cada any hi ha menys producció a finals d’agost i en el setembre arriba més tard”, afegeix Niell. 

Des del 2019, la producció d’alguns bolets ha caigut en picat, tal com mostren les dades de l’AR+I d’un estudi micològic que van publicar en el seu portal web. Tant els ceps, com els rossinyols i els rovellons han disminuït. El 2018 es van detectar 5,51 quilos per hectàrea de ceps, mentre que el 2023 la xifra va ser del 0,1. En el cas del rossinyol, es va passar dels 3,63 kg/ha el 2018 als 0,1 el 2023. Pel que fa al rovelló, la baixada és encara més pronunciada. Dels 17 kg/ha el 2018 es va arribar als 0,1 el 2023. Això s’explica per “les altes temperatures” i per les “pluges irregulars” que s’han anat registrant durant el llarg d’aquests anys, ja que el “terreny s’asseca i s’ha de tornar a començar de zero”, precisa Niell. 

De totes maneres, hi ha certa esperança perquè al setembre se’n puguin a veure més. Les pluges de l’última setmana, acompanyades per temperatures més suaus que les que es van registrar a principis del mes d’agost, poden ser un factor crucial perquè brollin. 

I és que els bolets necessiten humitat i els últims ruixats poden generar una fase d’activació del fong. “Amb aquestes pluges s’ha activat, i si hi ha pluja constant i temperatures suaus, amb algun dia de sol perquè necessiten llum, si això es mantingués potser al setembre hi hauria una bona temporada”, detalla el micòleg. 

Aquestes condicions haurien de durar al voltant d’uns deu dies aproximadament perquè se’n puguin crear. També serà important que no hi hagi glaçades o ventades, atès que el vent asseca el terreny i això comporta que “la producció s’estronqui”, comenta l’expert.

La producció de bolets depèn d’una sèrie de variables i també de molts factors ambientals. 

A més de la humitat, les temperatures, les ventades o les glaçades, la qualitat de la llum també hi juga un paper fonamental. “La producció de bolets és un reflex de les condicions ambientals que tenim”, concreta Niell. 

Segons explica el micòleg, amb el canvi climàtic la previsió és que la dinàmica de producció de bolets “es mantindrà” com la que hi ha hagut els darrers anys.

Reduint les emissions de gasos d’efecte hivernacle es pot reduir l’impacte del canvi climàtic sobre les comunitats de macrofongs. Diversos estudis també pretenen posar llum sobre la necessitat d’anticipar els possibles impactes del canvi global sobre els macrofongs i d’aplicar polítiques de gestió dirigides a mantenir l’important paper dels macrofongs en la provisió de múltiples serveis ecosistèmics, incloent tant la mitigació com l’adaptació al canvi climàtic.


ROVELLONS A L’ABRIL
 L’impacte no serà uniforme: algunes espècies podrien trobar condicions favorables a altituds més elevades, mentre que d’altres patirien una disminució notable de la seva producció. Una de les primeres anomalies del canvi climàtic és el fet d’haver trobat rovellons el mes d’abril en un bosc de pi negre.

Cal tenir molt en compte que els bolets són un producte forestal molt apreciat, amb un gran valor ecològic, social i econòmic. Però aquest “fruit” és només la part visible d’una peça clau del seu ecosistema, ja que regulen el cicle dels nutrients i afavoreixen el creixement de les plantes.