El sindicat de bombers SIB A118, majoritari al cos, alerta de l’antiguitat i el grau d’obsolescència creixent d’alguns vehicles, equipaments i instal·lacions del Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis (Cpeis).

Segons el sindicat, aquesta situació ha estat traslladada en diverses ocasions a Govern, al qual s’ha explicat que una part dels vehicles presenta una antiguitat elevada i unes exigències d’ús pròpies d’un servei d’emergències que fan necessari accelerar-ne la renovació. En aquest sentit, hi ha prevista la compra de nous camions cisterna.

Des de SIB-A118 opinen que la renovació del parc mòbil no és només una qüestió de modernització, sinó una necessitat relacionada amb la seguretat dels professionals i amb la capacitat de resposta davant una emergència. S’ha de tenir en compte que el material també ha d’adaptar-se a l’evolució dels incendis, que en el cas dels forestals ha arribat a la sisena generació.

Són megaincendis forestals tan violents que creen la seva pròpia meteorologia i superen per complet la capacitat d’extinció dels equips d’emergència. La tecnologia actual ofereix oportunitats extraordinàries per predir un incendi: ordinadors moderns amb una capacitat de càlcul impensable fa dècades, avenços en matemàtiques i nous algorismes computacionals que permeten obtenir resultats més ràpidament i amb una precisió més gran. Tanmateix, fins i tot el millor simulador necessita dades fiables per funcionar correctament.

En relació amb les instal·lacions, s’han detectat diverses mancances relacionades amb el manteniment, les condicions d’algunes zones de permanència i la separació entre espais nets i zones potencialment contaminades. Els bombers realitzen torns de 24 hores i, després de les intervencions, manipulen equips que poden estar contaminats.

Quan els bombers actuen en un incendi d’habitatge, indústria o vegetació, s’exposen als fums, als gasos i a les matèries orgàniques volàtils. Aquests contaminants impregnen els seus equips de protecció individual (EPI). Si l’exposició es perllonga, els tòxics acaben traspassant els equips. Finalment, afecten la pell, les mucoses i les vies aèries. Per gestionar-ho adequadament, cal fer una descontaminació reglada. Quan el bomber acaba, hauria d’entrar en una unitat mòbil instal·lada en el lloc del servei per sotmetre’s a una descontaminació completa. L’objectiu és que en surti net, amb roba nova i neta, que pugui ser operatiu per al següent servei i que no s’emporti els contaminants dins del camió cap al parc.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS), a través de la seva Agència Internacional de Recerca del Càncer (IARC), classifica la professió de bomber com a carcinògena del grup 1. Per a aquesta conclusió, s’ha basat en “proves suficients de càncer en humans”. Segons la IARC, els bombers “poden estar exposats a una barreja de productes de combustió, substàncies químiques presents en escumes d’extinció i ignífugs, fums de dièsel, materials de construcció i altres factors de risc, com ara el treball en torns de nit i la radiació ultraviolada”.

Els bombers assumeixen que la seva professió comporta riscos, però rebutgen que la vocació serveixi per justificar riscos que poden evitar-se amb més recursos, organització o prevenció. A banda dels incendis, intervenen també en inundacions, esfondraments, fuites de gas, accidents industrials, emergències viàries, intervencions a la muntanya o episodis meteorològics extrems. Són, en definitiva, el servei al qual es recorre quan una situació requereix rescatar persones o controlar immediatament un risc que altres serveis no poden assumir.

El març passat, durant la celebració de Sant Joan de Déu, patró dels bombers, es va fer esment del moment de transició que viu el cos, amb diverses jubilacions i la necessitat d’incorporar nous efectius per garantir la continuïtat del servei. L’any que ve sortirà a concurs la cobertura de cinc places.