Els bombers rejoveneixen el cos

Amb vuit noves incorporacions –ahir rebien els galons– i onze més previstes els dos pròxims anys –arribarien als 130– el cos de bombers completaria una ampliació i sobretot renovació generacional. Va ser el compromís expressat pel ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, en l’acte de celebració del patró (Sant Joan de Déu, que va ser el passat dia 8). Als efectius humans se sumarà un camió escala en el qual s’invertiran 700.000 euros. En aquest cas va ser el cap de Govern, Xavier Espot, qui ho va anunciar, en un acte que va aplegar un centenar llarg de persones, amb profusió d’autoritats, és clar, i que va incloure els homenatges a Joan Botellé i Paco Checa, jubilats del cos i un record per a Isidre Pedescoll, traspassat a principis d’any, així com la imposició de medalles als bombers que porten 25 anys de servei i la de galons als vuit joves que s’hi incorporen, en acabar la formació. 

Aquesta qüestió, la de la renovació generacional, va ser saludada pel president de l’Associació de Bombers d’Andorra (ABA), Joan Torra. “Finalment la direcció s’ha rendit a l’evidència que s’ha de renovar” una plantilla on, va assegurar, “molts ja portem trenta anys”. A més, a banda de la inversió anunciada per a la compra del camió, va reivindicar nous equips de primera intervenció. Els disponibles, va recordar, tenien com a data de caducitat el 2016. “Ens diuen que els nous estan en transport, els esperem aquests dies”. 

 

A l’ampliació del cos es va referir també el director, Joan Carles Recasens. “Cal que hi hagi renovació, recanvi”, va manifestar. Per això, a banda dels vuit bombers que s’hi sumen, va dir, es dona un termini de dos anys per renovar el comandament i està oberta una fase de promoció per a places de sotsoficial i oficial. A banda, va recordar,  “cada cop hi ha més especialització” dels efectius i per tant, “necessitem cada cop més quantitat de bombers”. Per a més endavant quedaria la integració d’un metge o parametge. “De moment, completem la plantilla”: amb sis infermers i la coordinació amb els metges del SUM dona les necessitats per momentàniament cobertes. 

Una altra de les qüestions que es va materialitzar en l’acte és l’entrada de dones en la plantilla. De moment en són onze, de les quals només dues bomberes i la resta, als serveis d’atenció telefònica i administració.  “Els cossos especials acusen l’absència de dones”, va admetre Espot durant el seu parlament, recordant que correspon a l’Administració apostar per donar exemple en la reducció de les desigualtats. Atreure més element femení seria “la voluntat, però els concursos són exigents”, va argumentar Rossell, per recordar a continuació que en l’última convocatòria una jove es va quedar a les portes. Són proves exigents, va explicar, que en l’apartat físic es poden adaptar, però no en altres aspectes. 

Per la seva banda, Rossell va fer al·lusió, en les seves paraules, al públic, a la descentralització. “Un gran encert”, va considerar, “per donar una resposta al més ràpid possible” a la ciutadania. En aquest sentit va recordar els 25 anys que fa que va obrir la caserna de la Massana. 

 

 

 

La intervenció de Recasens en l’acte va mirar al passat, a qui va posar en marxa el servei: “el Consell no es va equivocar” en encomanar la creació del cos a Manuel Mas. Un reusenc, exiliat de la guerra civil, va ser el primer cap dels bombers d’Andorra, un equip format l’abril del 61 per sis homes, un camió bomba i una ambulància sota el comandament de Mas.  Darrere l’arribada de Mas al país hi ha una història de guerra i exili, el del destacament de Reus. Els seus membres van protagonitzar una marxa cap a França que va tenir unes quantes etapes: a Vic la primera, on van deixar un vehicle; a Figueres, on van prestar suport en l’incendi causat pels bombardeigs i finalment a Perpinyà. Mas es va integrar a l’equip de la ciutat francesa abans de recalar a Andorra, “amb un bagatge extraordinari”.