El 2023, Forces Elèctriques d'Andorra (FEDA) va construir una nova i innovadora Estació Transformadora i Repartidora a la zona de la Gonarda, a l'Aldosa de la Massana. L'objectiu era clar: sumar-se a les altres quatre centrals existents per tal d'oxigenar el subministrament d'energia al Principat, especialment a les parròquies de les valls del nord. Aquestes, abans bevien de l'ETR d'Encamp, ubicada prop de l'edifici de la parapública, i en algun moment potser no donava l'abast. Per tant, amb l'arribada de l'estació de la Gonarda, ara mateix distribueix entre el 20% i el 30% de l'energia del país, depenent de l'època de l'any, i també compleix un altre requisit molt important, que és seguir o potenciar la transició energètica cap a una de més sostenible. És per això que, ara que entrem a la Setmana Europea de l'Energia Sostenible, FEDA ha obert les portes de la central per descobrir què la fa particular.

En primer lloc, una de les característiques principals la veiem des de l'exterior. I és que no sembla una mena de nau industrial, sinó que està integrada amb l'entorn i segueix, més o menys, l'estètica que seguiria un xalet. La teulada és a dues aigües, que ja ho podríem catalogar com a quelcom inusual respecte a les estacions elèctriques habituals, i, a més, les parets exteriors són de fusta. Bé, no exactament; són de ciment, però està esculpit i pintat de tal manera que recorda un revestiment de fusta. Així que la primera diferència l'advertim només arribar a la Gonarda.

Una altra de més que significativa i important és el soroll que genera l'ETR, que és pràcticament mínim. De fet, quan es parlava de construir-la en aquell indret, els veïns de la zona es van queixar, precisament, pensant que l'aldarull produït pels transformadors i motors i cables i endolls i tot plegat seria insuportable. Però no és el cas, tot s'ha de dir. A més, i ara sí entrant més dins de la central, als budells, tal com explica el director d'enginyeria de FEDA, Marc Calvet, que va participar més que activament en el desenvolupament del projecte, el transformador principal utilitza un oli especial. Aquest és un "oli refrigerant sintètic", diu, que "presenta molts avantatges respecte a l'oli mineral". En primer lloc, el seu reciclatge és infinitament més amable amb el medi que no pas l'altre, ja que "és biodegradable", és clar. Però encara hi ha un punt positiu més que té a veure en la seguretat o prevenció de riscos, que és el mateix. Aquest oli s'inflama, si s'ha d'inflamar, als 300 graus centígrads, mentre que el mineral ho fa a 180. Per tant, "reduïm la possibilitat d'incendi dràsticament", comenta Calvet. Així i tot, i per si de cas, cada part o maquinària important del procés de la central està aïllada per si sorgís qualsevol problema no s’estengués.

Actualment, un 78% de l'energia que consumim al país ve dels països veïns, i el tant per cent restant es produeix a les diferents centrals repartides pel mapa, ja siguin fotovoltaiques, hidràuliques, etc. Tot i així, com ja deuen saber, d'aquí a un temps tindrem una nova ETR al país. Aquesta s'ubicarà vora la frontera hispanoandorrana, i ajudarà a recaptar encara més energia d'Espanya. Però d'on en rebem més al Principat és del país veí del nord, i actualment importem uns 220 kV procedents de França, i l'objectiu és que amb la futura nova estació aquestes xifres s'igualin. De moment, encara estan treballant amb els fonaments de la infraestructura, però la idea és que segueixi la idiosincràsia de la Gonarda, tant pel que fa a la façana com a les seves tripes.