Les característiques pròpies d’aquest tipus de turisme fan que sigui molt difícil fer previsions a mitjà termini, ja que les pernoctacions als càmpings es contracten sense gaire antelació. Tot i així, ara que comença l’estiu, els responsables d’alguns establiments del país han manifestat la seva preocupació i pessimisme.

Tant la responsable del càmping Valira, Ester Cardona, com la directora del càmping Borda d’Ansalonga, Rocío Lozano, estan d’acord que la situació que pateix el turisme de càmping no està lluny de la que pateixen els hotelers. De qualsevol manera, el juliol sol ser un mes d’ocupació mitjana i els càmpings confien que el tradicionalment període més fort de l’any, l’agost, faci pujar la mitjana d’afluència. Això sí, com indica Xavier Ferran, del Càmping Internacional d’Encamp, “les molt bones ofertes dels hotels” fan que “cada cop es treballi menys a l’hivern” i es pateixi per mantenir les xifres d’estiu, ja bastant baixes els últims anys.
Aquestes condicions fan que els establiments busquin noves maneres d’atraure clients. El càmping Valira, per exemple, ha instal·lat una piscina coberta per afegir valor a les estades d’hivern i el càmping Borda d’Ansalonga treballa les xarxes socials per aconseguir no perdre els visitants que “abans venien set o vuit dies i avui ja només tres o quatre”, com assegura Lozano. Altres congelen els preus. A la davallada de reserves se suma la incertesa pel temps. Lozano recorda que el càmping és un negoci de poca previsió, el turista avisa amb poca antelació i les precipitacions poden arribar a afectar l’afluència per massa dies.
Pel que fa a les nacionalitats de la clientela, hi ha disparitat d’opinions. Mentre que el càmping Valira, a Andorra la Vella, confia en el turisme francès per salvar l’estiu, el Càmping Internacional d’Encamp assegura que els francesos, cada vegada més, prefereixen els aparcaments d’autocaravanes per a les seves estades. Això sí, tots estan d’acord en la davallada del turisme espanyol i en la necessitat d’ampliar mires a un turisme més llunyà com el belga, l’italià, l’alemany, l’holandès o, fins i tot, el dels països de l’Est.
De moment, les perspectives no són millors que les de l’any passat, un any de baixa ocupació, i la tendència és a mantenir-se així.