Els casos de pacients amb addiccions comportamentals, com ara l’abús de les xarxes socials o del joc, s’han multiplicat pràcticament per quatre a Andorra, passant de 5 casos el 2022 a 23 el 2025. Aquesta preocupant tendència a l’alça és una de les realitats que revela el recent estrenat Observatori de salut mental i addiccions, que avui s'ha presentat a la Taula nacional de salut i addiccions.

Es tracta d’una “eina viva” realitzada en col·laboració amb Andorra Recerca + Innovació (AR+I) que permet unificar i centralitzar tots els indicadors del país amb dades “robustes i fiables” sota els estàndards metodològics internacionals, garantint el principi de transparència pública i servint per planificar de forma precisa les futures polítiques nacionals, tal com han posat en relleu la ministra de Salut, Helena Mas, i la secretària d’Estat del ram, Cristina Pérez.

Més enllà de les addiccions tecnològiques o del joc, l’eina mostra l’activitat global de la Unitat de Conductes Addictives (UCA), que ha pujat fins a les 886 persones ateses el 2025, en contrast amb les 710 que s’havien registrat el 2022. L’abús d’alcohol es manté com la patologia prioritària a la unitat amb un 44,8% del total de demandes, seguit de prop per la patologia dual o comorbilitat; és a dir, trastorns com ara la depressió, l’ansietat i l’esquizofrènia associats al consum. L’Observatori també recull que s’ha donat resposta a 126 demandes per cànnabis i a 65 consultes pel programa de cessació tabàquica, a l’espera que la integració contínua de nous paràmetres ajudi a afinar encara més el diagnòstic social del Principat.

Aquesta evolució a les consultes d’addiccions s’emmarca en un context global on els pacients de salut mental de la xarxa pública han crescut prop d’un 30% en aquest mateix període. Entrant al detall de la radiografia assistencial, el Servei de salut mental va atendre exactament 4.973 pacients durant l’any 2025 versus els 3.676 usuaris del 2022, una dada que ja va avançar el cap de salut mental, Joan Soler. Aquesta tendència es trasllada pràcticament de manera simètrica a la població infantojuvenil del país, on el volum de menors d’edat que han requerit atenció ha pujat fins a situar-se en els 1.208 pacients el 2025, mentre que la resta del volum assistencial (3.765 usuaris) correspon a la població adulta.

A diferència de l’UCA, que sí que té registrades quines són les patologies més prevalents, en salut mental no es té aquest registre per un problema bàsicament de nomenclatura, tal com ha reconegut la titular de Salut. No és res que no es pugui solucionar si els professionals es posen d’acord, d’altra banda. 

“Hi ha la voluntat de tenir un centre residencial per a crònics”
La Taula de salut mental i addiccions ha servit  també per fer balanç de legislatura. Però no només. La ministra Helena Mas s'ha mullat sobre una de les reivindicacions més demandada per les associacions: “Hi ha la voluntat de tenir un centre residencial de caràcter crònic per a pacients de llarga evolució”. De fet, ha assegurat que fins i tot tenen ja el pla funcional. Això sí, haurà de ser per a la propera legislatura. Precisament, dins del balanç de les infractuctures, Mas i Pérez s'han referit al Ròdol, a les llars del Solà d’Enclar i al futur Centre Sant Lluís que que s’inaugurarà l’any que ve a la Seu. 

Quant al Pla integral de salut mental i addiccions (Pisma), la ministra ha  explicat que s’ha assolit un grau d’execució del 85%, desglossat en un 86% d’accions completades o de continuïtat permanent i un 15% que correspon a 9 projectes assistencials pendents com ara la creació d’un doctorat en salut mental amb la Universitat d’Andorra.

En l’àmbit d’actuació crítica, l’Estratègia de prevenció i lluita contra el suïcidi manté operatives 11 accions (4 de complertes i 7 en curs) de les 49 totals, on destaca la línia d’emergència 177, que ha atès 170 persones des de setembre del 2025 i ha aconseguit evitar 5 temptatives de suïcidi. Aquest servei d’emergència es coordina de forma directa amb el canal de suport digital infantojuvenil xat Tot Bé, que des de novembre del 2024 ha donat cobertura de contenció a 150 joves mitjançant l’intercanvi de més de 7.140 missatges.

En matèria de promoció i prevenció, el balanç destaca la lluita contra l’estigma a les xarxes socials, especialment amb campanyes sobre l’ús de pantalles intensificades durant les vacances escolars, i el seguiment mensual de la Taula de Treball de Joves i Adolescents en Risc.

Pel que fa a l’evolució de la plantilla orgànica de salut mental del SAAS, des  del 2019 fins ara, ha crescut un 62%, passant de 53 professionals a un equip actual de 86 persones. Aquest increment de recursos humans s’ha desglossat principalment en la incorporació de 9 infermers, 9 psicòlegs, 3 psiquiatres i 4 auxiliars d’infermeria (tcais). Segons la ministra, “aquests reforços doten el sistema sanitari d’una estructura en salut mental i addiccions molt més robusta”.