Els casos de violència masclista creixen un 60% amb el confinament

L’emergència sanitària i l’obligat aïllament domiciliari ha fet créixer en un 60% el nombre de casos de violència masclista, segons va informar el ministre d’Afers Socials, Habitatge i Joventut, Víctor Filloy. Des del mes de gener d’aquest any, 93 persones han denunciat haver estat víctimes d’una agressió per part de la parella. Per contra, durant el mateix període del 2019 se’n van registrar 58. També han crescut els casos actius, en aquest cas un 30%. Així doncs, si des del gener al maig del 2019 es van atendre de manera continuada 151 persones, en el mateix període d’aquest any han estat 197. Segons el ministre, “l’aïllament domiciliari ha provocat situacions d’alta tensió fruit de la pèrdua de feina o de l’estrès generat per viure en un espai tancat tant temps  que han acabat en agressions”. Alguna d’aquestes situacions ha provocat que una de les víctimes hagués de ser traslladada temporalment en un dels habitatges de protecció.

Ara s’està enllestint un protocol amb els comuns per poder identificar possibles víctimes de violència masclista. Filloy va argumentar que “sovint des dels comuns es detecten sensacions i comentaris que poden ajudar a detectar aquest tipus de situacions”. Quant al Whats-App per a les víctimes posat en marxa a l’inici del confinament (606 181), s’han notificat vuit casos per aquesta via. Filloy en va destacar l’efectivitat tenint en compte que “estar constantment amb l’agressor feia molt difícil que poguessin fer una trucada telefònica”, i va remarcar que ja és una eina imprescindible.

Per altra banda, Filloy va avançar durant la compareixença davant de la comissió legislativa d’Afers Socials i Igualtat que estudiarà la reorientació de les actuals polítiques d’habitatge. El ministre va recordar que el cap del Govern ha encomanat a tots els ministeris estudiar “quines mesures hem d’impulsar i quines hem de deixar de prioritzar” arran de la pandèmia. En aquest sentit, va indicar que “tot just ara comencem a recollir dades sobre com la Covid-19 ha afectat el mercat del lloguer; d’aquí a uns mesos ho tornarem a fer, i amb tota aquesta informació sabrem el que hem de reconduir”. Per Filloy, el futur Institut Nacional de l’Habitatge serà fonamental per definir “cap a on tirem”. A banda, va explicar que plantejarà a l’executiu ampliar els llindars d’accés a l’ajut destinat als propietaris de locals comercials i habitatges que han vist reduïts els seus ingressos arran de la crisi sanitària (avui situats als 24.000 euros per a persones individuals i als 40.000 en el cas de famílies). També va dir que de les 484 sol·licituds d’ajudes a l’habitatge de lloguer, només 135 s’han resolt de manera favorable, el que representa el 28% del total. La majoria de les peticions no complien els requisits, com ara no haver demostrat la pèrdua de feina o tenir una residència legal inferior a l’any.

Filloy també va explicar que la majoria dels 4.000 temporers que hi havia registrats al país en l’esclat de la pandèmia no ha presentat grans dificultats. Amb tot, han comptat amb l’ajut dels comuns i també de Càritas, que ha atès 1.159 persones. El ministre també va explicar que entre el febrer i abril, el ministeri d’Afers Socials ha obert 237 nous expedients de persones i famílies en situació de vulnerabilitat. També s’ha constatat que les prestacions directament vinculades a la Covid-19 han fet baixar el nombre d’expedients tractats els darrers mesos.

A l’últim, va remarcar que durant la crisi sanitària s’ha tingut el suport de 1.346 voluntaris (1.208 als Stop labs, 43 a l’hotel Fènix, 83 a l’hotel Cèntric). El Govern està treballant ara en un reconeixement públic. També s’està plantejant que els estudiants voluntaris vinculats al món sanitari tinguin en un futur preferència per optar a una plaça de feina al país o se’ls convalidin crèdits universitaris. Per últim, el ministeri preveu analitzar si s’han de modificar les polítiques socials pels canvis que hagi pogut portar la pandèmia.