“Els celíacs som els únics pacients que patim una malaltia que no té cura i que ens hem de costejar el 100% del tractament, que és la dieta sense gluten”. Concretament, una dieta que suposa una despesa d’uns 540 euros més anuals respecte a la de les persones no celíaques i de la qual les grans superfícies s’aprofiten. La prova s’obté fent una ullada ràpida als catàlegs dels principals establiments: si un paquet de pasta blanca (500 grams) costa 1,25 euros, sense gluten (450 grams) val 2,45 euros; si el pa de motlle blanc (375 grams) costa 1,69 euros, sense gluten (280 grams) val 3,49 euros; o si un paquet de magdalenes blanques (522 grams) costa 2,50 euros, sense gluten (220 grams) val 3,19 euros. A més, la representant de l’Associació de Celíacs d’Andorra (ACEA), Núria Pablos, afegeix que al Principat s’hi ha de sumar el perjudici extra de la diferència de preus habitual entre supermercats. “Si un producte sense gluten ja és més car del normal, depèn d’on vagis a comprar-lo el biaix pot ser de dos o tres euros”, detalla Pablos, que també afirma que “els preus són molt elevats, i em consta que hi ha gent intolerant al gluten que no s’ho pot permetre”. En aquest sentit, cal destacar que els celíacs no han quedat absents de la inflació dels últims mesos i, com la resta de la ciutadania, han patit l’increment de preus generalitzat.
Per aquest motiu, des de l’associació, que està renaixent després d’un temps d’aturada de l’activitat, es demana la creació d’un sistema d’ajudes públiques com ja tenen països com França, Itàlia o Suïssa, que es podrien sufragar a través de la CASS. “No demanem que se’ns pagui tot, però sí rebre una petita prestació per als productes bàsics. L’ajuda pot ser econòmica o per exemple oferint-nos una cistella de la compra que cada mes cobreixi les principals necessitats amb pa, farina o pasta, tenint en compte la renda de la persona”, proposa Pablos. Una idea que el conseller general Carles Naudi, també sensible al gluten, veu “complicadíssima” d’aplicar, si bé ell mateix va impulsar fa uns anys un esborrany de llei per començar a abordar la qüestió i que es pretén recuperar aquesta legislatura.
Una altra demanda de l’ACEA serà la creació d’una llei de celiaquia que contempli facilitats per a la vida social, amb la restauració com a eix central. I és que tot i que actualment existeix un segell distintiu per als restaurants que ofereixen menjar sense gluten, el fet que no hi hagi cap reglament que garanteixi la no contaminació alimentària, no dona seguretat a les persones afectades. La sol·licitud de l’associació, però, no és nova ni extraordinària, tenint en compte que la Unió Europea contempla els drets dels celíacs des de l’any 2011 a través de textos que obliguen els establiments a facilitar al consumidor tota la informació sobre la presència reduïda de gluten en els seus plats.
Finalment, el tercer objectiu de l’entitat és conscienciar, educar i sensibilitzar la població mitjançant campanyes divulgatives. La primera acció s’impulsarà el 16 de maig amb motiu del Dia de la celiaquia, en la qual es farà “el dia sense gluten que s’aplicarà als menjadors de totes les escoles del país”. “També farem activitats perquè tothom entengui des de ben petit que ser celíac no és un capritx ni una moda, sinó una malaltia real”, assenyala Pablos.
En relació amb l’associació, la nova junta pretén “començar de zero [a partir del mes que ve] i fer soroll perquè el Govern ens faci cas d’una vegada”. La voluntat és “presentar coses diferents” per donar-se a conèixer i col·laborar amb altres entitats, sobretot amb la de Catalunya, “de la qual sempre ens hem aprofitat, però ara volem que sigui a la inversa i oferir-los ajuda, especialment en la difusió amb material didàctic”.