Els set comuns uneixen forces i proposen una modificació o actualització de la LGOTU (Llei General d’Ordenació del Territori i Urbanisme), també coneguda com a Llei del sòl, amb els objectius principals de regular les construccions, tenir major control i capacitat urbanística, i procurar un creixement sostenible. Cal remarcar que les corporacions comunals han elaborat el pla de manera conjunta i amb perspectiva nacional, no de manera individualitzada. És a dir, “hem deixat els colors polítics de banda per trobar solucions que ens afavoreixin a tots”, asseguren.
 
Una de les mesures que plantegen és la incorporació de quotes urbanístiques que ajudin a regular la construcció en moments puntuals, especialment quan són èpoques de construcció exponencial. L’encarregada de presentar aquest punt va ser la cònsol major de la Massana, Eva Sansa, ja que la seva és l’única parròquia que compta amb aquest sistema i l’any passat van aconseguir frenar la construcció en un 59,5%. L’objectiu és, a banda de tenir més control sobre les edificacions que s’incorporen, “equiparar el ritme de les construccions públiques i privades”, ja que aquestes últimes van molt més ràpides que les comunals. A més, ajudaria a “planificar millor les intervencions perquè les noves edificacions no comprometin el funcionament de les ja existents”.
 
D’altra banda, el cònsol major de Sant Julià, Cerni Cairat, va ser l’encarregat d’exposar la proposta d’afegir a la Llei del Sòl el dret de tempteig i el de retracte. El primer consisteix que els comuns tinguin la potestat, o el dret, de ser els únics compradors de les edificacions que es posin a la venda i que compleixin uns paràmetres determinats i prèviament establerts i estipulats. Alguns dels motius pels quals als comuns els podria interessar un edifici en concret serien per incorporar habitatges al parc públic, garantir el patrimoni cultural i natural, i ajudar a combatre l’especulació immobiliària. El dret de retracte seguiria les mateixes consignes, però la corporació podria adquirir l’edifici un cop aquest ja hagi estat venut. A més, proposen crear el que denominen com a Projecte d’Interès Parroquial per, d’aquesta manera, poder agilitzar les iniciatives que la corporació consideri prioritàries. Cairat posa d’exemple els pisos per a la gent gran de Sant Julià, l’heliport nacional o la seu del MoraBanc. Banc.
 
Una altra modificació que proposen és l’enduriment de les multes a les infraccions de construcció urbanística. Actualment, la penalització econòmica màxima que s’imposa és de 50.000 euros, que “fan pessigolles a les grans constructores”, reconeix la cònsol major d’Escaldes, Rosa Gili, encarregada de presentar aquest punt. A més, plantegen la creació d’una via judicial preferent únicament per a qüestions urbanístiques. “És un sector que aporta molts diners, i és important que se solucionin els problemes de la manera més ràpida possible”, destaca Gili en nom de tots els cònsols.
 
També van tractar la qüestió relacionada amb els dipòsits o abocadors de pedres i terres. Qui ho va exposar va ser la cònsol major d’Encamp, Laura Mas, que es va centrar especialment en com “adaptar les construccions per minimitzar les excavacions”. D’aquesta manera es genera menys material descartable i no s’omplen tan ràpid els abocadors. Actualment, n’hi ha dos en funcionament: el de la Rabassa, que és d’ús exclusiu per Sant Julià, i el del Maià, que és nacional. Aquest últim es troba en la primera de les tres fases de funcionament, i es calcula que li queda aproximadament una dècada de funcionament si no es controla la quantitat de material que s’hi aboca. Tot i així, Mas assegura que “Andorra pot seguir funcionant amb un sol abocador”.