Ho avançaven el novembre passat la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, i el director del Cos de Policia, Bruno Lasne, i ho ha certificat avui el ministeri fiscal: la delinqüència al país no només no ha pujat, sinó que ha disminuït durant l’any 2025. I és que, segons les dades fetes públiques pel fiscal general, Xavier Sopena, l’any passat es van abordar 6.152 infraccions penals, un 2,55% menys respecte a les 6.213 de l’exercici 2024, i fins a 3.748 delictes, un 2,39% menys en relació amb els 3.840 comptabilitzats l’any anterior.

Això sí, Sopena ha deixat clar que la davallada “no és lineal” i que per tant tot i la disminució global hi ha alguna tipologia de delictes que sí s’han incrementat. És el cas per exemple, si parlem de delictes contra la integritat física i moral, dels maltractaments en l’àmbit domèstic i violència de gènere, que després de baixar un 17% el 2024, van repuntar l’any passat i es van incrementar un 17,61%, dels  176 als 207. En aquest sentit, Sopena, que ha admès que “sempre que hi hagi activitat delictiva hi ha d’haver preocupació”, ha incidit en la necessitat de “lluitar contra aquesta xacra social” i fer-ho no només perseguint els delictes, sinó també “ajudant les víctimes a fer el pas de denunciar, que no sempre és fàcil”.

Quant al delicte de maltractaments, es van tractar nou expedients, cinc més que l’any anterior, de manera que l’increment és del 80%, si bé, com ha recordat Sopena,  es tracta de xifres “molt petites” i que qualsevol variació impacta molt en el percentatge. Encara dins dels delictes contra la integritat física i moral, els de lesions van davallar un 5,75%, dels 226 el 2024 als 213 de l’any passat, mentre que les imprudències i altres van caure un 11,57%, i dels 121 expedients del 2024 es va passar a 107. En global, però, aquesta tipologia de delictes va incrementar-se un 3%, ja que el 2025 se’n van comptabilitzar fins a 544 davant els 528 de l’exercici anterior.

Pel que fa als delictes contra la vida humana, Sopena ha destacat la reducció dels delictes d’homicidi en grau de temptativa, que cauen un 66,6% després que l’any passat només se’n comptabilitzés un davant els tres de l’any anterior. En sentit contrari, però, hi ha un increment dels homicidis per imprudència, que passen de tres a vuit (166,6% més), delictes lligats a “accidents de circulació, accidents laborals, d’esquí i a negligències professionals”.

Quant als delictes contra la llibertat, l’any passat se’n van tractar 303, un 8,3% més en relació amb l’exercici anterior,  el 65,6% dels quals (199) van ser d’amenaces. Fins a 66 van ser per assetjament, 20 de coaccions, 15 per xantatge i 3 per afectar la llibertat de moviment. 

Abusos i violacions
En canvi, els delictes contra la llibertat sexual van disminuir un 11,81%, i es va passar dels 127 del 2024 als 112 l’any passat. D’aquests, el fiscal general ha destacat especialment la caiguda del 34,78% de les violacions, després que se’n comptabilitzessin 15 davant les 23 de l’any anterior, i la davallada del 41,18% dels delictes de pornografia infantil i exhibicionisme, que van passar de 34 a 20. Per contra, els relacionats amb la prostitució van créixer un 250%, ja que van passar de 2 a 7, mentre que les agressions i abusos sexuals, 45 l’any passat davant les 43 del 2024, van incrementar-se un 4,65%. Els assetjaments, 24 el darrer any, van disminuir un 4%.

Menys furts
En relació amb els delictes contra el patrimoni, i tot i que globalment s’han incrementat un 4,88%, de 594 el 2024 a 623 el darrer exercici, Sopena, que ha atribuït el creixement essencialment a les defraudacions (que pugen un 27% i passen de 137 a 174), ha destacat el descens d’aquells delictes que poden generar més alarma social, com poden ser els furts amb accés il·lícit  a casa habitada, que van davallar un 21,43%, de 14 a 11. També s’ha constatat una disminució del 66,67% dels furts amb escalaments, que passen de 3 a 1, i del 37,5% dels furts amb força en les coses, que baixen dels 64 del 2024 als 40 del 2025.

Per contra, els furts qualificats amb abús de confiança pugen un 57,1%, i passen de 7 a 11, i els robatoris s’incrementen un 33,33% ja que passen de 3 el 2024 a 4 l’any passat. El fiscal general, que ha destacat també l’increment del 23,7% dels furts per valor superior als 600 euros i el del 46,6% de les apropiacions indegudes també per valor superior als 600 euros, ha remarcat que s’està “parlant de xifres molt baixes” i que “estan molt lluny de ser alarmants”.

D’altra banda, els delictes contra l’ordre socioeconòmic van disminuir un 9,11%, dels 801 del 2024 a 728 l’any passat. D’aquests, el 92,5% (674) corresponen a delictes contra l’activitat mercantil de les empreses, bàsicament ús fraudulent de targetes de crèdit, tipologia que davalla un 6,65%. En canvi, es constata un increment del 113,33% dels delictes de contraban, que passen dels 15 als 32, un augment que el fiscal general ha atribuït a la realització de més controls. “Hi ha delictes que depenen de la proactivitat de la policia”, va destacar Sopena, que va afirmar que “si es fan més controls s’incrementa el grau d’eficàcia” en la lluita contra aquesta activitat il·lícita.

Menys estupefaents
Respecte als delictes contra la salut pública, el fiscal general ha detallat que han disminuït un 40% i s’ha passat dels 377 del 224 als 226 de l’any passat. D’aquesta manera, hi ha hagut una caiguda del 64,7% dels delictes de cessió i tràfic de cànnabis, del 37,5% dels de cessió i tràfic de cocaïna i del 20% dels de cessió i tràfic d’èxtasi. També han davallat els delictes d’introducció i consum d’aquestes substàncies. Concretament, els de cocaïna un 34,5%, els d’èxtasi un 51,1%, el d’heroïna un 91,6% i el d’altres substàncies un 25,5%.

Pel que fa als delictes contra la seguretat col·lectiva, el 97,1% dels quals corresponents a delictes contra la seguretat en el trànsit, davallen un 3,42% i passen de 438 a 423, mentre que els delictes contra la funció pública han registrat un increment del 10,34% i han passat de 87 a 96. D’aquests, 96 (71,8%) corresponen a atemptats contra funcionaris i usurpació de funcions públiques.

Quant als delictes contra l’Administració de Justícia, el fiscal general ha alertat sobre  l’increment dels delictes de blanqueig de diners o valors, que augmenten un 82,3%, dels 34 als 62, ja que és una tipologia de delicte que pot comportar conseqüències “reputacionals” per al país. 

Finalment, els delictes contra la seguretat en el tràfic jurídic van davallar un 14,78% i se’n van comptabilitzar 196 davant els 230 expedients de l’exercici 2024.

Pel que fa a les contravencions penals, van caure un 2,85% i es va passar de les 1.930 el 2025 a les 1.875 l’any passat, una davallada que s’explica principalment per la disminució de les contravencions lligades al consum individual de cànnabis o droga de toxicitat similar i de la introducció de cànnabis per al consum propi. En canvi, les contravencions penals contra les persones van augmentar un 7,66%, de 261 a 281, i les contràries al patrimoni un 2,61%, de 766 a 786.

Més població de qualsevol nacionalitat, més delictes

Interpel·lat sobre si hi ha un lligam entre delinqüència i immigració, com s’apunta de forma reiterada  per part d’alguna formació política, el fiscal general ha deslligat ambdós conceptes i ha assegurat que se segueix “la mateixa línia de sempre”. En aquest sentit, Xavier Sopena ha explicat que si hi ha més població d’una nacionalitat hi ha també més opcions que siguin d’aquesta nacionalitat els que cometin els delictes. Per això, va continuar el fiscal general, els nacionals que van cometre més delictes l’any passat van ser els ciutadans andorrans, seguits dels espanyols, els argentins i els portuguesos.