Tres quarts d'hora ben bons relatava algun conductor que li havia costat arribar des del Pla de Sant Tirs fins a la Seu d'Urgell aquest matí a primera hora.  El motiu? La marxa a peu amb què s'iniciava una jornada de mobilitzacions dels docents i que  portava un grup a caminar en direcció a la rotonda de Castellciutat, a l'N-260, fet que ha obligat els mossos a donar pas alternatiu als vehicles. No ha estatl'únic acte de protesta de la jornada, que també va incloure una manifestació pel centre de la capital alturgellenca. Aplegava un centenar de persones, a tot estirar, entre docents, algunes famílies que s'hi van sumar i representants d'entitats i associacions, com Autea Pirineus. La seva presidenta, Berta Vidal, insistia en la necessitat de donar aquest suport a l'educació pública, i en especial reclamar més recursos per a una escola realment inclusiva. Precisament el tema al qual dedicaran una jornada de debat, al juny. El recorregut acabava a la plaça de Les Monges amb una arrossada. 
Els docents del Pirineu volien fer visible la necessitat de dotar de més recursos el model d'escola rural, present en diversos municipis de les comarques de muntanya. Els portaveus dels manifestants han denunciat la manca de personal amb què es troben aquests centres i les dificultats que tenen per cobrir les substitucions, a més de per garantir prou dotacions de professors especialistes. A banda, van lamentar que "ni tan sols hi ha una garantia clara de cobrament" dels desplaçaments entre centres d'una Zona Escolar Rural (ZER).
El coordinador d'acció sindical d'USTEC-STEs, Andreu Mumbrú, afirmava que la manca de disponibilitat d'habitatge a les comarques pirinenques fa encara més difícil cobrir les substitucions. També ha criticat la "sobrecàrrega burocràtica" que han d'assumir els professors, la qual "es fa especialment greu" a les escoles rurals, ja que, ha dit, no hi ha personal d'administració i serveis.
Mumbrú ha afirmat que el departament d'Educació té una "òptica metropolitana que no té en compte les problemàtiques específiques de l'educació rural". D'altra banda, ha denunciat que els serveis mínims que s'exigeixen a les ZER són "abusius i vulneren el dret fonamental de vaga". Així, ha detallat que mentre les plantilles i els recursos es planifiquen, en termes generals, com si fossin una escola unitària, aquest mateix criteri no s'aplica quan els docents volen sumar-se a una aturada.
Per la seva banda, Ismael Sànchez, professor a l'Institut Joan Brudieu de la Seu d'Urgell i militant del sindicat CGT, ha defensat la necessitat de donar més "democràcia" als centres, tot apuntant que aquesta s'ha vist "bastant compromesa amb els decrets de direcció i de plantilles". Pel que fa a les ràtios d'alumnes per aula, va indicar que s'estan reduint els desdoblaments de grups a secundària.
En el cas de l'escola rural, Sànchez apuntava que encara que la ràtio sigui més baixa, les "aules multinivell" genera una "feina encara més complexa" per als professors. "És important invertir en l'escola rural, perquè el seu manteniment permet vertebrar el territori i, per tant, és una qüestió no només educativa, sinó també social", concloïa, tot demanant més recursos i professionals.