El 85% dels telèfons mòbils d’An­dorra són smartphones, cosa que vol dir que s’hi pot consultar el Facebook, el Twitter, i parlar pel WhatsApp o el Line, que són les xarxes més populars i a què es dedica més temps.

Les millores en comunicació que han permès aquestes xarxes socials i aquests telèfons intel·ligents, i també l’estalvi econòmic per als usuaris són àmpliament coneguts. No obstant, l’ús d’aquestes eines també pot esdevenir negatiu en alguns contextos i, com tot, si se n’abusa pot ser perillós, i així mateix se n’alerta des de la Unitat de Conductes Addictives de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell.
Un dels àmbits en què s’ha detectat que l’ús d’aquestes xarxes socials i dels smartphones pot tenir conseqüències negatives és a la feina. De fet, des de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), alguns empresaris han assenyalat que han constatat com ha baixat la dedicació i la productivitat dels seus treballadors per fer ús dels smartphones o de les xarxes socials durant les hores de feina.
En algun cas els empresaris consultats reconeixen que un bon ús d’aquestes eines pot influir positivament en la feina, per exemple en els treballadors que fora d’hores de feina estan connectats al seu correu i poden gestionar així petits assumptes laborals. En general, però,
tots els enquestats han detectat com l’ús d’aquestes eines ha perjudicat el rendiment dels seus treballadors.
Tenir el telèfon mòbil al costat i anar responent a missatges de WhatsApp mentre es treballa, o aprofitar moments a la feina per consultar el Twitter o el Facebook no són comportaments aïllats. I mentre s’aprofita per parlar amb un amic o per distreure’s una mica, no s’està concentrat en la feina. Abans els empresaris podien cridar l’atenció al treballador que feia una hora que parlava amb un amic a la feina, ara el més freqüent és que la manca de productivitat vingui de la mà dels aparells electrònics.
Dels deu empresaris preguntats, nou fan referència als efectes negatius de l’ús de les xarxes socials a la feina, i quatre també fan referència als avantatges que això pot aportar. D’una banda, s’assenyala la pèrdua de productivitat, però a més un dels enquestats indica que estar amb els smartphones a la feina també provoca un dèficit d’atenció a les tasques de l’empresa i també una reducció del temps que es dedica al lloc de treball. Altres indiquen que “l’ús d’aquests aparells genera distraccions per manca de concentració en la feina i atenció deficient durant el servei”.
Tot i això, de moment, la majoria d’empreses no han prohibit ni limitat l’ús de les xarxes socials i els smartphones als seus treballadors. Entre els enquestats n’hi ha set que de moment no han aplicat cap mesura. N’hi ha altres que han decidit prohibir-ne l’ús als treballadors de les botigues, mentre que al despatx no ho han prohibit però “es demana un ús moderat i normalitzat”. Un altre empresari explica que “hem passat recomanacions d’ús” perquè no s’hagi de prohibir fer servir aquestes eines però que això no perjudiqui els resultats.
D’altra banda, un dels empresaris reconeix que “hi ha hagut intents de prohibir l’ús dels aparells mòbils en l’horari laboral, però fins ara el resultat no ha estat gens positiu”.

Addicció
L’ús dels smartphones ha crescut tant que és normal que una persona estigui a la feina consultant el mòbil, i fins i tot que es quedi amb els amics i es miri el telèfon constantment, o que el primer que faci en despertar-se sigui revisar els missatges a través de la petita pantalla. Això, però, a vegades es pot convertir en un problema de veritat i un risc per a la persona.
Des de la Unitat de Conductes Addictives, la responsable, Angelina Santolària, explica que en alguns casos l’ús d’inter­net es pot convertir en una addicció, i per tant en un problema. Normalment això passa en adolescents i joves, sobretot en els que tenen una baixa autoestima i “que tendeixen a fugir del món dels adults”, i el més freqüent és que siguin els pares qui ho detectin, quan els seus fills dediquen un temps excessiu a les noves tecnologies. Santolària explica que el problema es constata quan una persona s’hi passa moltes hores i si quan se li demana interrompre aquesta conducta, “contesta malament o està irritable”. A més, en alguns casos fins i tot els costa respectar els horaris de menjar i dormir, recorren a les mentides i estan esquerps.
Santolària diu que és difícil que una persona s’adoni per si mateixa que pateix una addicció comportamental com aquesta, però que les conseqüències més habituals són “l’aïllament i la manca de relació amb els seus iguals”. Els addictes “es van tancant en ells mateixos i les noves tecnologies són
un refugi”.
Concretament, al llarg del 2012, la Unitat de Conductes Addictives va tractar un total de quatre casos d’addiccions comportamentals, que són les que inclouen l’addicció a internet o als smartphones. El tractament, segons cada cas, és diferent. En alguns casos es treballa forçant l’abstinència total, és a dir, en aquest cas prohibint que l’addicte faci ús d’internet o del telèfon intel·ligent.
En altres casos, en canvi, s’opta per un programa progressiu en el qual hi ha un límit de temps i de continguts que pot consultar el pacient. L’objectiu, però, sempre és el mateix, que l’ús que es faci d’aquestes eines no acabi perjudicant la persona.