Hi ha esdeveniments i esdeveniments, però alguns d'ells, siguin de l'àmbit que siguin, són més rellevants que altres pel simple motiu que acostumen a succeir solament en determinades ocasions, la qual cosa els fa escapar de la rutina o de l'habitual, i els converteix, consegüentment, en esdeveniments exclusius. Posem per exemple els Jocs Olímpics o la Copa del Món de Futbol, que tots dos se celebren cada quatre anys; si tinguéssim un Mundial cada tres mesos, gairebé de manera automàtica perdria el seu valor. És precisament l’absència el que els dona més importància i prestigi, i quan per fi arriba la data esperada, tot se salda amb alegria festa.

Un dels clars exemples que tenim al país és l'aplec de tots els esbarts que Mans Unides organitza de manera anual. Així és, tots ells: l'Esbart Sant Romà d'Encamp, l'Esbart Laurèdia de Sant Julià, l'Esbart de les Valls del Nord, l'Esbart Santa Anna d'Escaldes-Engordany i l'Esbart Dansaire d'Andorra la Vella. Ahir es va celebrar l'edició d'aquest any al Centre de Congressos de la capital, i la sala principal estava gairebé plena del tot, però des de ben bé una hora abans que comencés, el vestíbul ja estava ple a vessar de gent que va anar a comprar l'entrada. I els beneficis van anar tots per a l'organització, que els destinarà als diversos projectes solidaris que tenen repartits per països d'Àfrica, Àsia i Amèrica del Sud.

El president de Mans Unides, Jordi Casal, es mostra més que agraït a tots els esbarts per col·laborar des de fa més de vint anys amb l'ONG, "ja és tot un clàssic", diu. A més, aquest tipus d'aliances amb entitats culturals del país fan que "la gent ens conegui cada vegada més", tant a ells com a "les problemàtiques que hi ha arreu".  Per a la campanya de 2026, que du el lema Declara la guerra a la fam, pretenen recaptar un total de 101.678 euros per als vuit projectes que tenen en marxa. Un dels més destacats és el de la construcció d'una clínica veterinària a Uganda, on Govern també aporta 36.181 euros. 

També hi ha altres iniciatives a altres indrets del món, com la construcció d'una biblioteca a l'Afganistan, una escola primària al Senegal, una aula d'informàtica en un orfenat del Txad o la rehabilitació de l'escola maternal de San Gabriel, a la República Democràtica del Congo. "Des d'Andorra tenim el deure d'ajudar amb la  petita part que ens toca", considera Casal, i els esbarts també creuen en aquesta mentalitat. De fet, l'organitzadora de l'aplec, Sandra Tudó, ho defineix com "un honor", a més de la importància que representa en si l'exclusiva cita.

I és que no solament es reuneixen els cinc esbarts, sinó que és l'únic moment de l'any que ballen tant els petits, els infantils com els juvenils en un mateix acte, i l'emoció de l'ocasió es podia notar perfectament en l'ambient. En total van ser més de catorze actuacions les que van presentar les companyies, i els balls que van escollir eren, en general, alguns dels que havien estrenat l'any passat. A més, tal com explica Tudó, tots els integrants dels diferents esbarts ja es coneixen de tots els anys que han actuat plegats, i l'ambient que es genera és verdaderament especial.

I així va ser durant la jornada. El públic que esperava impacient va anar entrant amb aquella il·lusió als ulls de qui sap que l'espera, com dèiem, un esdeveniment singular. Primer van actuar els més petits de tots, i els "oooh" de tendresa de la gent van ser el preludi per als sorollosos aplaudiments que no solament van tancar cada ball, sinó que també els van acompanyar durant l'execució d'alguns d'ells. Va ser una autèntica festa major. Ara ens toca esperar un any més per tornar a gaudir de l'aplec dels Esbarts Units d'Andorra, però, com ja ho deuen més que saber, el que és bo es fa esperar!