Els escaladors tornen al Rombau

Rebuilding Oliana. Reconstruir el Roc de Rombau. La comunitat internacional d’escaladors que sol aplegar-se cada any al peu de la paret va posar en marxa una campanya de micromecenatge per comprar els equipaments que necessiten per rehabilitar les vies que el foc del passat estiu va malmetre. 
Svana Bjarnason, una esportista internacional arrelada al sud de la comarca de l’Alt Urgell precisament atreta per aquesta paret de nomenada mundial (Chris Sharma en va obrir algunes de les vies més difícils) impulsa la recollida de fons: dels 10.000 euros que calculen necessitar ja en tenen recaptats quasi 4.000.  “La part esquerra del mur, la ruta Michi, va quedar severament malmesa pel foc”, que va cremar cordes i mosquetons, explica. A banda, la capa més externa de la roca va quedar destruïda, i només de tocar-la ja se’n desprenen fragments. Necessitaria per tant una neteja massiva de la superfície. Els danys, no obstant això, semblen haver estat més superficials a la banda dreta del roc. Igualment, hi afegeix, el foc va alterar la roca i resulta “impossible encara saber què és sòlid i què no”, incloent-hi els equipaments enclavats a la pedra. “Necessitarem revisar-ho tot i evitar el risc de despreniments”. Molt temps, paciència i esforç econòmic per recuperar les condicions de la que és una paret “de les més cèlebres al món”, insisteix l’escaladora. Però finalment, explica al BonDia, “no es podrà recuperar tot, hi ha parts que estan molt malmeses”, encara que confia que sí la major part. 

Panorama trist
Bogdan Morea (en realitat tothom li diu Bobby, que resulta més fàcil de pronunciar) un romanès a qui la passió per l’escalada l’ha portat a viure a Catalunya des de fa dues dècades, és un dels habituals del Rombau que ha tornat després de l’incendi (o malgrat ell). “Bé, a sota del roc es veu tot el bosc cremat i el panorama és una mica trist, però s’ha començat a netejar el bosc i la roca té vies escalables”. El sector on se situen les pujades més fàcils és el que ha quedat més afectat pel foc, “però les més mítiques no han quedat gaire afectades”, considera. Així que confia, coincidint amb l’esportista francesa, que encara que “probablement no tot quedarà reparat, sí que el resultat serà millor del que estava inicialment previst”. Calcula que hi ha un 40% de vies molt afectades encara i en les que s’ha de treballar per netejar i equipar novament.

Són els mateixos amants de l’escalada d’arreu els qui estan fent les aportacions econòmiques per assumir la recuperació del roc. També les marques que en patrocinen alguns estan col·laborant. “Hi ha més gent estrangera que intenta ajudar i reequipar que els locals, que no s’hi han involucrat tant”, reflexiona Morea. “Al final, és fruit d’aquesta societat consumista, oi? Tothom vol consumir, tothom vol venir a escalar, però no pensen en el manteniment de les vies, a equipar-les”. Per exemple, recorda, si s’oxiden els mosquetons, si es mouen, si s’han d’ancorar millor. Algú ho ha de fer. “Si cada escalador que puja per la via contribuís, les coses canviarien molt”, demana. 

Cosa de cadascú
“A França, per exemple, fins ara si més no era molt diferent, perquè hi havia la federació d’escalada, que era responsable d’equipar les parets”. A Espanya cada escalador equipa la via quan s’hi enfila i després allà queda, sense manteniment, excepte el que es faci voluntàriament. I parets com el Rombau són de propietat privada: deixa enfilar-se, però no n’assumeix cap responsabilitat. Pel que fa a la part pública, només a l’Administració li interessa la part del roc on es conserven els gravats rupestres, inscrits per cert a la llista del Patrimoni de la Unesco. 

Així que són esportistes que han anat arribant, de França, de Suïssa, d’altres indrets, que assumeixen els treballs al roc. També el cost, dèiem. “Tot són diners. Cada parabolt són ja sis euros, i se’n necessiten centenars”.