Un 65% dels escolars accepten pitjor els parlants de portuguès. Les raons és que “és una llengua menys coneguda o amb menys lligams històrics amb el català, però també s’hi sumen els prejudicis o estereotips relacionats amb la posició sociolaboral que ocupa el col·lectiu i el suposat capital cultural”. Per tant, els parlants de llengües socialment acceptades i amb un ús extens se situen en millor posició social en l’escala d’acceptació que els que parlen llengües amb un prestigi social baix. De fet, una gran majoria (57%) opina que la llengua d’origen influeix en l’acolliment social d’una persona. Aquestes són algunes de les conclusions que s’extreuen de l’estudi L’escenari sociolingüístic de la població escolar d’Andorra, elaborat per la sociòloga Estel Margarit Viñals i que s’ha basat en les apreciacions d’una població escolar representativa entre 12 i 17 anys que cursa educació secundària al Principat. L’estudi de Margarit és una continuïtat d’estudis anteriors que es van fer, com són Coneixements i usos lingüístics de la població escolar d’Andorra  (2002) i Joves i llengües a Andorra (2010).

Respecte a quina llengua és d’ús habitual dels alumnes, es destaca que la majoritària és el català (58%), ja sigui com a única llengua (“només català”, 21%) o com a principal (“sobretot català”, 10%) o combinada amb d’altres com el castellà. De fet, aquesta última opció bilingüe en català i castellà és la que ha escollit un percentatge més alt d’alumnes (22%). Per tant, la sociòloga conclou que en la població escolar hi ha un predomini d’una actitud bilingüe d’ús de la llengua materna d’origen més el català o el castellà. 

En relació amb l’acceptació que els  parlants tenen segons l’idioma, es destaca que la llengua més valorada a Andorra és el català per un 61% dels escolars enquestats i el castellà per un 31%. El francès i l’anglès representen un 1% i el portuguès un 5%.  I pel que fa a les llengües menys valorades, són l’anglès amb un 41% i el portuguès amb un 39%. “Aquí intervenen els prejudicis i estereotips”, explica l’autora de l’estudi. 
D’aquestes xifres s’extreu que un 17% dels escolars pot estar no ben acceptat pels companys, perquè just aquest percentatge són els alumnes que se senten o es defineixen com a portuguesos, com a sentiment identitari. Un 71% se sent andorrà, un 14% català, un 21% espanyol i un 6% francès. 

POC CONEIXEMENT D’ANGLÈS
Sobre l’autovaloració que fan els alumnes del coneixement que tenen de l’anglès, tant pel que fa a la parla com la comprensió, el percentatge de coneixement continua sent baix, tendència ja confirmada en els estudis anteriors. Concretament, l’estudi detalla que un 22% dels alumnes considera que l’entén bé i un 19% que el parlen bé. Però també cal destacar que entre els alumnes que presenten més bon coneixement d’anglès hi ha els del grup “altres nacionalitats”, cosa que fa pensar que són de zones geogràfiques de parla anglesa o on l’anglès és present a la societat. Un altre punt a destacar pel que fa als coneixements d’anglès és que el nivell més alt que es té de comprensió i de parla d’aquest idioma correspon als alumnes de les escoles congregacionals.