La “vida normal”, o allò que més s’hi pugui aproximar, regirà la tornada a les aules dels escolars, segons les explicacions del ministre de Salut, Joan Martínez Benazet: els alumnes es dividiran en “grups estables de convivència” de 14 o 15 alumnes, que compartiran aula i activitats sense haver de portar mascaretes i sense estar obligats a mantenir cap distància de seguretat entre ells, interactuant com sempre. Només hauran de tenir la precaució de rentar-se freqüentment les mans i, això sí, dur la mascareta posada quan s’hagin de trobar amb altres grups estables, en moments com ara l’entrada i sortida de les classes o al menjador i altres instal·lacions. On serà cada sistema educatiu, cada centre, qui en reguli l’ús. Són decisions preses, assegura, per preservar la “dignitat” dels escolars, a banda de la “salut mental”.

A aquesta seminormalitat descrita per Benazet s’afegeix a l’opció que també dona als familiars dels padrins interns a residències: si se sotmeten prèviament a una prova diagnòstica per TMA podran abraçar el seu familiar i fer una visita similar a la dels temps previs a la irrupció del coronavirus.

Les explicacions de Martínez Benazet permeten albirar com serà aquesta nova normalitat presidida per la mascareta –el consell de ministres n’aprovarà un decret per regular-ne l’ús– que s’haurà de dur si més no de moment. Però no per sempre, és clar. “Són mesures dinàmiques, que canviaran en funció de l’evolució de la malaltia arreu d’Europa, on epidemiòlegs i viròlegs diuen que aquest brot s’està acabant”. De moment, però, “cautela”.

Una cautela que les autoritats sanitàries andorranes abordaran amb protocols de detecció ràpida. Al primer símptoma, “molt subtil”, que presenti qualsevol ciutadà, se li practicarà la prova TMA (la que permetrà fer l’equipament cedit per la farmacèutica Grífols, que ja entra en funcionament, després de resoldre algun problema tècnic inicial i formar el personal). Serà a discreció del metge, que seguirà els protocols que ja s’elaboren en col·laboració amb el col·legi professional.

Una mesura que s’afegirà als cribratges que es continuaran fent en dos grups de població: dues setmanes després de l’obertura generalitzada de dilluns i de la probable entrada de turistes des de França es testarà el personal de l’hostaleria i el comerç que hi hagin estat en contacte. Unes proves que també es realitzaran als centres educatius, a banda de les que es practicaran a “grups sentinella” del gruix de la població. Amb tot, Martínez Benazet es mostra raonablement tranquil: perquè l’obertura de portes als turistes només deixarà entrar persones de territoris on el virus sembla sota control, com al país; per la capacitat de diagnosi ràpida i detecció de possibles rebrots, que permetrà al país conviure “amb la poca transmissió” que hi pot haver. Sense que això s’hagi acabat encara, però. El ministre es felicita –i felicita els ciutadans– per la manera com el país, amb una de les incidències “més altes” –1.000 casos per 100.000 habitants– ha aconseguit controlar el virus i evitar el col·lapse del sistema sanitari.

 Defensa del tractament

Aquesta última dada surt arran de les preguntes sobre el tractament amb hidroxicloroquina, qüestionat des de diferents àmbits. Martínez Benazet defensa l’ús que se n’ha fet sota la seva direcció i el consell dels seus especialistes. És en l’ús amb pacients on la malaltia ja està avançada que es mostra ineficaç i presenta riscos cardiovasculars, mentre que aquí s’ha prescrit en casos encara lleus, amb corticoides, cosa que, afirma, ha permès “reduir moltíssim els casos greus”. Amb tot, admet, “falta molta informació científica i ens hem anat agafant a allò que teníem”.