Els assessors de la Plataforma Sindical de Funcionaris consideren que l’esborrany de projecte de llei qualificada de regulació del pla de pensions de la Funció Pública conté molts conceptes i termes que provenen de la legislació espanyola, però contràriament al que passa al país veí aquí no hi ha una tradició i una normativa àmplia en matèria de plans i fons de pensions. Per aquesta raó, els experts consultats creuen que en el futur es poden produir “necessitats d’interpretació de la norma i es puguin provocar discrepàncies en la interpretació”. “Allí queda definit clarament el marc d’actuació, les característiques i diferències d’aquest instrument financer respecte als instruments de previsió que hi ha”, afirmen els assessors.
Així consta a l’anàlisi de l’esborrany que ha elaborat IIB Consultors i Corredors d’Assegurances per encàrrec de la comissió consultiva, que està acabant el seu informe preceptiu. L’estudi adverteix també que a causa de les mancances en la regulació andorrana en aquesta matèria, les lleis que hi pugui haver en un futur en aquest àmbit poden entrar en contradicció amb la regulació del pla de pensions “per conceptes ja definits aquí d’una altra manera”. L’opinió de la consultora és que l’esborrany de projecte de llei estaria barrejant dos instruments (els plans de pensions i les assegurances col·lectives de jubilació) “que la legislació espanyola en aquest àmbit diferencia clarament”. “Caldrà veure doncs si els conceptes introduïts en aquesta llei seran compatibles amb la normativa andorrana de pensions que pugui fer-se en un futur, així com les regulacions que es desenvolupin amb la introducció de l’impost de les rendes de les persones físiques (IRPF)”, s’afirma a l’anàlisi fet.
Els assessors dels sindicats incideixen també en què hi ha “alguns dubtes” que s’haurien de clarificar a l’esborrany de projecte de llei sobre “el que està dins del pla de pensions i el que està fora”. Així, pel que fa als cossos especials, hauria de quedar reflectit al text qui es fa càrrec de la prestació des de la jubilació obligatòria (60 anys) fins als 65 anys, si serà el Govern o el propi pla de pensions. De la mateixa manera, s’hauria d’aclarir quina és la prestació que es garanteix: si és el 60% del darrer salari real o del teòric. “També hauria de quedar definit qui cotitza a la CASS durant aquest període, si el propi Govern o és el treballador, així com si les noves altes al cos també tindran aquest dret”.  Els assessors demanen també que quedi ben especificat qui es fa càrrec de la prestació durant la prejubilació, tant en el cas dels cossos especials com pel que fa als altres funcionaris.
L’anàlisi advoca també perquè la prestació que rebin els funcionaris jubilats pugui ser superior al 60% garantit en cas que les aportacions fetes i la rendibilitat així ho permetin. D’altra banda, destaca la idoneïtat de complementar l’esborrany de projecte de llei amb un reglament que “tindria com a objectiu recollir en un únic document els drets i obligacions del Govern i dels funcionaris assignats”. El reglament “hauria de ser suficientment concret per considerar totes les situacions possibles” i “amb certa flexibilitat per permetre posteriors adaptacions als canvis...”.

Deu aspectes clau a negociar com a esmenes

Els assessors dels sindicats de l’administració apunten una desena d’aspectes clau a negociar com a esmenes al projecte de llei qualificada del pla de pensions de la Funció Pública. Una de les demandes sindicals hauria de ser l’elaboració d’una planificació relativa a les aportacions del Govern, que hauria de ser vigilada per la comissió de control. També s’afirma que cal eliminar el topall del 60% de la jubilació garantida en cas que les inversions efectuades siguin favorables i ho permetin. Els consultors aposten també perquè les cobertures per mort i invalidesa les pagui el Govern, ja que amb el redactat de l’esborrany no és clar si queden dins o fora del pla de pensions.