No es tracta de relatar una situació catastròfica. Té estalvis amb què sobreviure una temporada. "Després ja veurem". És una qüestió de justícia, de drets. Per això Pilar, treballadora fronterera a punt de perdre la feina -l'empresa ja els ha anunciat el tancament-, està indignada amb què l'única o pció que li hagin ofert des de l'Ajuntament de la Seu sigui recórrer al banc d'aliments. Sense comptar amb la manca de respostes de cap tipus de les institucions andorranes d'una banda, i la Generalitat i l'Estat espanyol de l'altra. "Estem absolutament abandonats".
Pilar en realitat no es diu Pilar. Demana anonimat, simplement per deferència amb l'empresa on ha treballat els últims anys: als empleats els han anunciat que tancarà les portes però als clients, encara no. Sector de l'esport i la salut. Deixa cinc treballadors al carrer, dos dels quals són fronterers. Aquesta deferència que ella mostra no es correspon ni de lluny amb el tracte que ha vingut suportant aquests dies. De totes bandes. Hores i hores i hores penjada al telèfon, amunt i avall, per intentar conèixer en quina situació està, quins drets l'assisteixen -si és que en té cap, que ho comença a dubtar-. Els seus companys, els que són andorrans o resideixen al país, es podran acollir als ajuts del Govern: el sou mínim, les rebaixes de lloguer. "Jo em sento totalment abandonada per Andorra". És tan absoluta la indiferència cap al col·lectiu, apunta, que quan ha volgut accedir al formulari on Govern recapta dades sobre els treballadors que es queden sense feina "ni el puc completar perquè només han habilitat les opcions de les parròquies: ni ens contemplen".
Hi haurà veus desafortunades -sempre se'n senten- temptades de dir-li que els fronterers no hi tenen res a fotre a Andorra. "Però a mi bé que em necessitaven; si l'empresa em va contractar és perquè el meu lloc de feina no el va poder omplir amb ningú del país", argumenta. Abans d'incorporar-la a ella el servei d'ocupació va reservar la vacant durant dues setmanes perquè aparegués algú amb preferència: un andorrà, un resident. "Sembla que em necessitaven, oi? I he contribuït amb el meu esforç, he pagat la CASS i he consumit al país, he contribuït a l'economia". Ara la decepció és immensa. "Al final faran bona la dita que més val menjar pa a la Seu que canelons a Andorra". Ni tan sols, insisteix, ha pogut obtenir resposta sobre quins drets la podrien assistir "perquè cada cop que truques al servei d'ocupació et donen una resposta diferent: ni ells mateixos s'aclareixen".
La situació de deixadesa del col·lectiu, de desconcert, es replica quan s'adreça a institucions espanyoles. "Per començar, l'ambaixada", on no ha obtingut cap resposta, assegura, molt en dissonància amb la preocupació i diligència que l'ambaixador, Àngel Ros, expressa per carta.
Però on els límits de la perplexitat -per dir-ho d'alguna manera- han tocat sostre és quan ha intentat recorrer a l'Ajuntament. "Va ser com si fos la primera fronterera de la història que els truqués, la primera persona de la Seu que s'hagués quedat sense feina a Andorra". Situació que es reprodueix quan intenta obtenir informació sobre els drets que l'assisteixen d'organismes relacionats amb la Generalitat o el govern de Madrid. Com a molt -intueix però no està clar- podria accedir a l'ajut al retornat. Però tampoc no l'hi ha confirmat ningú: en principi només semblarien inclosos aquells que hagin residit fora d'Espanya. I no és el cas dels fronterers. "No puc entendre com és que no existeix ja un protocol per als fronterers" després de tantes dècades com fa que la figura del treballador de l'Alt Urgell que puja a Andorra existeix. I no és un col·lectiu minso: ara freguen les 1.500 persones. Una part gens menyspreable en la mà d'obra al Principat i, d'altra banda, una enorme injecció de recursos a l'economia de la capital alturgellenca -on representen un 20 per cent de la població activa, segons els càlculs del grup municipal de Compromís per la Seu- i la comarca.
"Estic pagant impostos, directes i indirectes, als dos països, i resulta que no tinc cap dret en cap dels dos?", conclou.