Els sindicats de treballadors de l’administració consideren que també els assalariats del sector privat s’han de veure reflectits en la demanda que van presentar dimarts contra la llei de retallades.

En aquest sentit van subratllar que aquesta és la primera vegada que es porta a la justícia la vulneració del dret fonamental a la llibertat sindical i creuen que hauria de servir d’exemple per a la resta de treballadors del país. “Que es vegi que hi pot haver activitat sindical”, encara que en el sector privat sigui més complicat, va indicar la vicepresidenta del Sindicat Andorrà d’Agents Penitenciaris, Sílvia Codina.

En la compareixença davant els mitjans de comunicació per exposar la demanda en contra de la llei de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal, els funcionaris van lamentar que la Llei de llibertat sindicat s’aprovés per “fer callar boques”, al mateix temps que van indicar que el PLA, al seu moment, i DA en l’actualitat considerin els sindicats una mena de grups folklòrics. Això es materialitza també en el cas de l’aprovació de la llei de retallades als funcionaris.

Tal com va defensar ahir l’advocat dels sindicats, Manuel Pujadas, el fet que l’executiu no convoqués la comissió consultiva de la funció pública (que és l’instrument legal per a la negociació col·lectiva) demostra que la llei ha estat una iniciativa unilateral de les institucions sense que les organitzacions sindicals hi poguessin fer cap mena d’aportació.

Així mateix, en la demanda es posa en relleu l’obligatorietat que la comissió consultiva emetés un informe (no vinculant) sobre el projecte de llei, un fet que els sindicats volen creure que va ser un oblit del Govern. Al mateix temps es remarca que les associacions de funcionaris només van rebre informació de l’executiu primer, i del parlament després, però mai se les va convocar a negociar. Per tant, no només s’hauria incomplert la Llei de la funció pública, sinó que “s’hauria buidat de contingut el dret a la negociació col·lectiva”, una forma de reduir la llibertat sindical a “pura virtualitat”, diu la demanda. Pujadas va afegir que també hi pot haver una il·legalitat respecte al personal laboral, ja que en aquest cas per reduir el sou és imprescindible un acord amb el treballador.

Dues cares

Pujadas va posar en relleu que el recurs té dues cares. D’una banda hi ha la denúncia a la vulneració del dret de la negociació col·lectiva. De l’altra, s’exposa que un cop restaurat aquest dret fonamental els sindicats denunciants volen debatre i negociar la llei de retallades. Algunes de les qüestions que es plantegen són si el dèficit i el baix creixement del país es deu a la despesa de personal de l’administració, si la retallada dels sous no afectarà encara més la caiguda del consum, si el Govern disposa d’un pla general per a resolució de la crisi, si la reforma fiscal no s’hauria d’haver aprovat abans que les retallades, o per què no es toquen els serveis dels coprínceps, entre d’altres. L’advocat també va subratllar que la llei s’hauria pogut fixar en el temps, posant un límit i eventuals pròrrogues, si fos necessari.

La demanda també inclou que el text havia d’haver estat aprovat com a llei qualificada i no ordinària (ja que així ho requereix tot el que afecta les institucions que gestionen el seu pressupost). Així mateix, es va remarcar que no pot servir d’excusa el fet que no hi hagi la figura del secretari d’Estat de Funció Pública, ja que el ministre pot delegar o ho pot assumir ell mateix.

La demanda ha estat presentada per set sindicats, que representen més de 1.000 afiliacions (tenint en compte que hi ha 1.800 funcionaris). A més, els dos sindicats de la policia han presentat una demanda per la seva part. Pujadas va argumentar que, tot i que són conscients de la dificultat a què s’enfronten, també creuen en la independència de la justícia, que hauria d’anul·lar la llei i fer-la passar pel sedàs de la comissió consultiva.

Al mateix temps, Pujadas va indicar que la previsió és que la qüestió acabi al Tribunal Constitucional, que podria arribar a una resolució a finals d’octubre. Així mateix, va afirmar que no es planteja recórrer als tribunals internacionals i es va mostrar confiat que la justícia andorrana acabi tirant enrere la llei.

Cinca diu que sí que es van negociar les retallades

El ministre de Finances i Funció Pública, Jordi Cinca, va posar en relleu ahir, després de la roda de premsa oferta pels sindicats, que durant les reunions que van mantenir el Govern i els representants dels treballadors sí que es van acordar canvis en les retallades i va reconèixer que entén que ara els sindicats estiguin utilitzant totes les vies que tenen al seu abast per “capgirar una decisió que no comparteixen”. D’aquesta manera, va concloure que després de les reunions mantingudes el Govern va prendre una decisió i que es va fer “de la manera més correcta possible”. Novament, va defensar les retallades com a “mesures doloroses però necessàries” i va afegir que ara el Govern farà les al·legacions escaients al recurs dels sindicats. Sobre la contractació d’un secretari d’Estat de Funció Pública, el ministre va remarcar que continua treballant per buscar el perfil adequat, però va concloure que no és fàcil per la complexitat de la feina.