La catedral de Santa Maria d'Urgell acollirà aquest dimarts la cerimònia d'ordenació presbiteral dels diaques Gilbert Bea i Edinson José Salas, que rebran el presbiterat en una celebració presidida pel bisbe d'Urgell i copríncep episcopal d'Andorra, Josep-Lluís Serrano. A les portes d'aquest moment, tots dos coincideixen a definir l'ordenació com el resultat d'un llarg camí de discerniment i servei, viscut amb alegria, gratitud i responsabilitat.
Per a Edinson José Salas, la celebració representa el "sí definitiu" després dels anys de formació al seminari. "És la culminació d'anys de discerniment cap a la vida sacerdotal. No és un títol, sinó configurar-se cada dia més amb Crist, Bon Pastor, per servir l'Església i, de manera especial, la diòcesi d'Urgell", afirma. Explica que viu aquest moment "amb temor i alegria": "Temor reverencial davant el misteri que Déu actuï a través de les meves mans. Alegria profunda perquè veig complert el somni de Déu sobre la meva vida".
Gilbert Bea també parla d'un moment "extraordinari" marcat per la gratitud. "És un dia de profunda gratitud a Déu per haver confirmat la meva vocació al sacerdoci. Després de molts anys de formació al seminari, al monestir i aquí, a la nostra diòcesi, Déu em confia ara el do i la responsabilitat del ministeri sacerdotal", assenyala. Assegura que afronta aquest pas "amb molta alegria, humilitat i gratitud" i remarca que el sacerdoci "no consisteix a complir les meves pròpies expectatives ni les dels altres, sinó a respondre fidelment a la voluntat de Déu".
Malgrat compartir ara el mateix destí, els dos futurs preveres hi han arribat per camins ben diferents. Salas explica que va començar a descobrir la seva vocació després de fer la Primera Comunió, quan unes religioses dominicanes el van convidar a formar part del grup d'escolans de la seva parròquia. Aquella experiència, assegura, li va permetre comprendre que "la vida és servei" i que la felicitat es troba en l'entrega als altres. "Déu no crida superherois, sinó persones des de la vida quotidiana", reflexiona.
En el cas de Bea, el recorregut va començar a milers de quilòmetres de la diòcesi d'Urgell. Format al seminari de Manila, a les Filipines, assegura que mai no hauria imaginat que acabaria exercint el seu ministeri al Pirineu. "Puc dir sincerament que va ser Déu qui em va convidar a venir a l'Església d'Urgell. Jo simplement vaig respondre a la seva crida amb confiança, malgrat les incerteses que suposava anar a un lloc que mai no havia sentit anomenar abans", explica. Des d'aleshores, afirma que sempre s'ha considerat "un missioner, disposat a anar allà on Déu em cridi".
L'adaptació, admet, no va ser senzilla. La barrera lingüística va representar el principal obstacle durant els primers mesos. "Sincerament, ha estat difícil, especialment per la llengua. En alguns moments em vaig sentir com una àguila que hagués perdut la capacitat de volar", recorda. Amb el temps, però, assegura que ha anat aprenent la llengua, la cultura i les tradicions del territori, una experiència que considera que l'ha fet créixer tant personalment com espiritualment.
Els dos futurs preveres coincideixen també en la seva manera d'entendre el ministeri sacerdotal. Per a Bea, ser pastor en una diòcesi rural significa "estar a prop de la gent i acompanyar-la en la seva vida quotidiana", més enllà de celebrar els sagraments o predicar. Salas, per la seva banda, anima els joves que puguin sentir una inquietud vocacional a "no tenir por" i defensa que la vocació "es descobreix i es discerneix amb acompanyament". "No és renunciar a ser feliç, sinó apostar-ho tot per una felicitat amb majúscules", assegura.
L'ordenació de Bea i Salas obrirà un mes especialment significatiu per a la diòcesi d'Urgell. El 12 de juliol, el seminarista Carlos Rosas serà ordenat diaca a l'església de Sant Esteve d'Andorra la Vella, mentre que el 19 de juliol Mateo Arias rebrà també el diaconat a Sant Miquèu de Vielha. Aquesta successió de celebracions reforçarà el presbiteri i el ministeri diaconal de la diòcesi.
