Els efectes de la Covid i del confinament encara són ben palesos pel que fa a les persones ateses al servei de Salut Mental del SAAS. Unes dades que són especialment punyents en relació amb infants i adolescents. Així ho ha tornat a posar de manifest ahir el cap de Salut Mental, Carlos Mur, que ha aportat dades tancades del 2022 comparades amb el 2019 per mostrar el “creixement exponencial” de casos en el marc de la taula rodona organitzada per la Universitat d’Andorra en la segona jornada solidària. Així, els ingressos de joves d’entre 12 i 17 anys han crescut un 38%, de manera que s’ha passat de l’ingrés de 91 noies i 30 nois el 2019 a 118 noies i 38 nois el 2022. Quant a les visites externes al centre d’atenció infantojuvenil, també van créixer significament i es va passar de les 1.022 visites de nenes i 735 de nens el 2019 a les 1.154 de nenes i 1.012 nens el 2022. 

I fins quan es notaran aquests efectes causats pel “trencament biogràfic que van viure infants i joves sobretot per la manca de socialització”? Segons Mur, encara “ens  queden un o dos anys de conseqüències a mitjà termini”. De tota manera, considera que la Covid el que va fer és obrir la caixa dels trons d’una crisi a nivell familiar, social i educatiu i fonamentalment de l’ús i abús de les noves tecnologies, que estan substituint el caliu de les relacions humanes. 

Més recursos
Però cal dedicar més recursos humans i d’infraestructures a l’atenció de la salut mental i al país. Aquesta ha estat una demanda repetida i compartida per les presidentes de les tres associacions representades a la taula rodona. Hi ha fet un èmfasi especial Rosa Lluís, de l’Associació de Familiars per a la Salut Mental d’Andorra (Afmma), i Sandra Cano, de l’Associació per a la Defensa del Jovent en Risc d’Andorra (Adjra). En aquest sentit, Mur ha assenyalat que és imprescindible que hi hagi programes educatius i de prevenció perquè no facin falta tants recursos sanitaris per atendre els més joves.  

Lluís també ha reivindicat la necessitat de recuperar els grups de teràpia per a familiars que es van portar a terme fa uns anys des del servei de Salut Mental. Al seu parer, és imprescindible que les famílies tinguin les eines i la informació suficient per conviure amb les persones amb problemes de salut mental. Per la seva banda, Cano ha demanat que des de la universitat s’implementin plans d’inclusió per a les persones amb discapacitats o trastorns de conducta. En relació amb això, el rector de l’UdA, Miquel Nicolau, ha explicat que des de fa un any i mig ja es treballa en aquesta línia. A més, aquest darrer curs el centre ha incorporat la figura d’una psicopedagoga dedicada a l’adaptació dels programes formatius. També des dels serveis d’acompanyament a l’estudiant i al personal i d’orientació i coaching es va aportar la tasca de seguiment que es fa dels alumnes per ajudar-los a adaptar-se i donar-los un cop de mà. 

12 pacients al programa per tractar l’addicció a la tecnologia
El programa específic per atendre adolescents i joves que tenen com a problema principal l’addicció a les tecnologies ja s’ha posat en marxa i atén una dotzena de pacients i les seves famílies. Així ho ha confirmat avui el cap de Salut Mental, Carlos Mur. Segons ha fet notar, a la base de les addiccions als mòbils i a les pantalles “sempre s’amaguen problemes familiars importants, factors genètics i biològics i un trastorn mental que predisposa que el mòbil sigui un refugi”. En concret, amb les sis famílies que hi participen es fa una sessió de grup a la setmana de dues hores per donar eines, informació i compartir neguits. El programa es coordina des de la Unitat de Conductes Addictives (UCA). Mur va informar que darrere del 30 o 40% dels casos que arriben al programa amb un altre motiu de derivació com ara el consum de cànnabis, alcohol o altres substàncies s’afegeix un trastorn d’addicció tecnològica. “Una persona addicta al mòbil és més fàcil que ho sigui a d’altres substàncies”, ha conclòs.

La cobertura dels psicòlegs, l’1 d’agost
El consell d’administració de la CASS proposa que el decret de cobertura dels actes dels psicòlegs per la Caixa Andorrana de Seguretat Social entri en vigor l’1 d’agost. Una circumstància que ja havia apuntat la presidenta del Col·legi de Psicòlegs d’Andorra (Copsia), Sílvia Palau. Aquest ha estat un dels acords que es va prendre ahir en la reunió del consell d’administració. Segons es recull en el comunicat, s’han analitzat diverses qüestions relatives a la nova cobertura d’alguns tractaments de psicologia. Tot i que el màxim òrgan de representació i decisió de la CASS informa favorablement que els professionals de la salut de l’àmbit de la psicologia acreditats pel Govern poden signar el conveni amb la CASS, s’efectuen una sèrie d’observacions sobre els requisits per exercir la psicologia clínica. Unes observacions que s’haurien de tractar bans de l’1 d’agost.