L’Associació per a la Defensa del Jovent en Risc d’Andorra (Adjra) considera que els integradors socials “serien necessaris per poder treballar amb les famílies i donar-los pautes”, tot i que ara per ara és una professió no reconeguda al país. Ho reivindica la seva presidenta, Sandra Cano, el dia després de la presentació de la memòria del departament d’Infància, Adolescència i Joves del ministeri d’Afers Socials. Cano exposa que 49 retirades de custòdia durant el 2023 és “una dada molt significativa”. I no és que dubti de la necessitat d’haver-ho de fer, però insisteix a demanar que s’ha de preparar i acompanyar el retorn d’aquests infants a la comunitat, per “no acabar amb ingressos i nens medicats”. 

A més, la presidenta de l’Adjra creu que l’integrador social ajudaria a detectar les situacions de risc juntament amb l’educador de carrer de cada parròquia, una figura que torna a demanar. Cano titlla de “rellevant” que hi hagi un 10% més de menors atesos pel departament d’Infància, Adolescència i Joves. En aquest sentit, veu paradoxal les paraules de la ministra Trini Marín, qui ho va justificar dient que s’està treballant més en la detecció dels casos d’infants i adolescents en risc i en canvi, no es faci efectiu el que recull el Pla nacional d’infància, “que cada Comú ha de tenir els seus educadors de carrer i no els tenim amb la quantitat de menors  que estan en risc de moltes coses”. 

D’altra banda, Cano va criticar que no hi hagi una voluntat efectiva de treballar en xarxa entre els diferents ministeris. Es diu que es vol treballar de manera transversal però no es fa “o no en saben o no hi ha la voluntat de fer-ho”, comenta. 

Pel que fa a forçar els ingressos de menors a centres fora d’Andorra, la presidenta de l’Adjra declara que des de l’associació “no tenim opinió en això perquè nosaltres creiem que el recurs ha d’estar al país”, com han repetit ja en diverses ocasions. 

La fuga del CREI
En relació amb el jove fugat del centre residencial d’educació intensiva, Cano mostra la seva preocupació. Sobretot perquè ja fa temps que van demanar a Afers Socials el protocol de fugides que es feia servir en aquests casos “i encara no ens han contestat”.