Els lloguers es podran incrementar amb l’IPC (índex de preus de consum) i entre un 1% i un 6% suplementari en funció  de l’any de signatura del contracte o si el preu actual es troba per sota dels sis euros el metre quadrat. Concretament, aquells contractes signats el 2015 o abans podran ser prorrogats per 4 anys i la renda es podrà apujar com a màxim amb l’IPC més un 5%. I per a la resta d’anys es va reduint un any la pròrroga i disminuint un punt el percentatge màxim d’increment, tal com es descriu en la taula de sota la fotografia, fins a arribar als contractes signats el 2019, que podran ser prorrogats per un any i veure’s actualitzats amb l’IPC més un 1%. 

Aquesta és la proposta que fa el Govern a través del projecte de llei de mesures d’estímul i d’estabilitat del mercat d’arrendament d’habitatges, que ha entrat a tràmit parlamentari amb caràcter d’urgència i que la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, i el secretari d’Estat d’Economia, Treball i Habitatge, Jordi Puy, han presentat en roda de premsa. 
 

Les excepcions
Malgrat tot, sempre prevaldrà l’acord entre les dues parts, i serà l’arrendatari qui sol·liciti, amb un mes d’antelació abans no s’acabi el contracte, i a falta d’acord amb el propietari, la voluntat d’acollir-se a la pròrroga.  Es preveuen algunes excepcions, en la línia de les establertes en anys anteriors: la cessió de l’immoble a favor del Govern per a usos socials; la recuperació de l’immoble per a ús propi o familiar fins al segon grau de consanguinitat, adopció o afinitat; quan l’ocupació de l’habitatge sigui incompatible per la necessitat de realitzar obres vinculades a la seguretat, salubritat i higiene. I tampoc es podran acollir a les pròrrogues quan les rendes siguin superiors als 2.000 euros mensuals o quan els contractes siguin a favor del titular d’una autorització de residència sense activitat lucrativa (residents passius).

El text també preveu un règim sancionador, i estableix com a falta molt greu segons el previst a la Llei d’arrendaments urbans el seu incompliment. Així, aquell propietari que no prorrogui el contracte i no compleixi alguna de les excepcions exposades podrà ser sancionat amb una multa de fins a cinc vegades el salari mínim, a més de la prohibició de contractar amb l’Adminsitració pública per dos anys i no poder rebre ni ajuts ni subvencions durant tres anys. Ara bé, “és molt difícil” poder actuar d’ofici i caldrà la denúncia de l’inquilí per poder fer-ho. Amb tot, la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge considera que serà “fàcil d’aplicar” quan hi hagi la denúncia. En aquest punt, Marsol ha reconegut que s’han obert alguns expedients, “pocs”, i s’han posat algunes sancions per incomplir amb la norma vigent i no prorrogar els contractes.
 

NO-intervenció
Amb aquesta llei es vol posar “punti final” a la intervenció del mercat, és a dir que l’any vinent no caldrà redactar una nova normativa. Així, a partir del 2025 prevaldrà l’establert per la Llei d’arrendaments de finques urbanes. És a dir, es podran actualitzar les rendes en funció de l’IPC oficial i com a molt es podrà fer una revisió del preu a l’any. 

Segons Marsol, aquest projecte de llei té la “voluntat clara de preservar els lloguers més antics” i aporta “molta més seguretat i estabilitat”, tant per als propietaris com per als inquilins, en establir unes pròrrogues més llargues a canvi d’unes actualitzacions dels preus més destacades que no pas les previstes en la Llei aprovada el desembre passat.
 

Pisos buits
El projecte de llei també preveu un augment de l’impost sobre els pisos buits, que duplica la taxa, i passa dels 10 als 20 euros per metre quadrat. En aquest punt, Marsol ha reconegut la manca d’èxit de la mesura  i ha recordat que la voluntat és “fer aflorar” aquests pisos al mercat de lloguer. Amb aquest objectiu, a partir del gener vinent “treballarem intensament” per motivar els propietaris perquè posin els pisos en una borsa d’habitatge de tal manera que tinguin més garanties a canvi que el bé es llogui a preu assequible. La ministra ha recordat que es tenen identificats uns 1.700 pisos buits, i si amb la futura mesura s’aconsegueix que dels 3.000 pisos buits que es calcula que hi ha al país 700 s’adhereixen a aquesta borsa “ja seria un gran èxit”, perquè el problema, segons Marsol, rau en la manca d’oferta davant l’elevada demanda que hi ha actualment, i aquests pisos contribuirien a incrementar l’oferta.
 

Apartaments turístics
En paral·lel, i també amb l’objectiu d’incrementar l’oferta de pisos de lloguer, o si més no d’evitar la fugida d’aquests cap al sector dels apartaments turístics, el Govern també proposa ampliar un any més, fins al 2025, la moratòria en la concessió de llicències per a apartaments turístics (els que quedin aïllats en blocs d’habitatges), incloent-hi aquest cop també els de 5 estrelles. 
 

Urgència
El projecte de llei de mesures d’estímul i d’estabilitat del mercat d’arrendament d’habitatges s'ha entrat a tràmit parlamentari amb caràcter d’urgència, ja que cal que s’aprovi abans de finals d’any, quan deixa de tenir vigència la llei de mesures actual i per tant ja no quedaria intervingut el mercat. En aquest punt, la ministra titular d’Habitatge ha apel·lat als grups parlamentaris a treballar i col·laborar per aprovar el text “amb la màxima celeritat”.
 
Això no treu que des del Govern s’estigui “obert” a incorporar aquelles esmenes que puguin millorar el text, segons ha manifestat Marsol.

El projecte de llei es va estar treballant al llarg de l’estiu amb la voluntat de poder-lo presentar al setembre, però el canvi de tendència de l’IPC a l’agost, quan es va situar al voltant del 5% i la confirmació al setembre, quan s’ha situat al 6,1%, va fer replantejar el projecte al Govern, apostant ara per una pròrroga dels contractes de lloguer d’una manera més generalitzada.
 

Salari mínim 
D’altra banda, i malgrat no acompanyar les mesures sobre els lloguers, Marsol ha confirmat que el Govern treballa per decretar un augment del salari mínim per sobre de l’IPC. “Com a mínim de l’IPC més un 2%”, ha assenyalat, encara que “hem d’esperar”, perquè la situació podria canviar. Pel que fa als salaris per sobre del mínim, la ministra s'ha mostrat convençuda que hi haurà acord entre patronal i sindicats i que serà a finals de novembre quan “en sabrem més”, tot i que la premissa és “fer més esforç on els salaris són més baixos”.