Els metges veuen una “millora significativa” en la modificació de la cartera de serveis

Els canvis anunciats pel Govern en la cartera de serveis, en què es rectifica el document inicial i es redueix el llistat de prestacions i proves que només poden prescriure o realitzar els especialistes, han permès frenar el descontentament que hi havia al Col·legi Oficial de Metges (COMA) i deixar de banda la voluntat, anunciada públicament, de portar la cartera a la Batllia. La negociació oberta ha donat els seus fruits i des del Col·legi es reconeix “l’esforç” fet per les dues parts per adequar el text, amb un resultat final que “millora significativament el text inicial”.

Així ho ha reconegut el doctor Albert Dorca, vocal de la junta del COMA, que assegura que “a grans trets hem polit la majoria de les diferències que teníem amb el document”. Tot i així reconeix que “no puc dir que ens sentim més còmodes” amb el nou reglament de la cartera de serveis, però sí que “s’ha polit el document, hem acostat posicions i tots hem acabat cedint i posant de la nostra part per aconseguir aquest document”.

Dorca ha recordat que el neguit inicial que hi havia era sobretot perquè “el concepte en si de la cartera de serveis consideràvem que potser no havia de partir del ministeri com a tal, sinó de qui regula la cobertura pública de les prestacions que és la seguretat social”. Per tant, que fos el ministeri qui “establís una sèrie de limitacions quant a proves o tècniques que podia fer segons quin facultatiu, podia grinyolar a nivell de concepte en tant que la nostra formació no posa limitació sobre el què podem fer”, malgrat que després hi hagi qui tingui un cert grau d’especialització en algunes tècniques i s’hi dediqui de forma continuada. I ho exemplifica: “Jo com a metge de família no faig parts, però si en un avió algú es posa de part, potser serà millor que l’atengui jo que no pas tu que ets periodista”.

Així, doncs, els professionals sanitaris entenen la cartera de serveis com un llistat de prestacions que gaudeixen de cobertura pública per part de la CASS, per tant, “és un document que es podia fer i es podia analitzar i valorar conjuntament”, però la primera versió tenia el problema “del grau de limitació, d’encasellament o hermeticitat quant a certs circuits assistencials que podia posar bastants pals a les rodes al pacient que ha de rebre l’atenció”. Dorca ho deixa clar: “no volíem que es convertís en una casa de bojos. Un malalt té tot el dret de rebre atenció sanitària àgil i de qualitat”.

Preguntat si el redactat final suposarà una millora per als pacients, indica que com que el reglament inicial “no es va arribar a aplicar mai, no hi va haver cap detriment, per tant, ara tampoc hi pot haver una millora”. Sobre les relacions amb el ministeri, exposa que és bona i que “mai ha estat dolenta. Altra cosa és que no sempre estem d’acord.