El seu president, Albert Dorca, referma la necessitat de tenir un sistema sanitari dimensionat i propi que respongui a les necessitats poblacionals a llarg termini i defineixi quants i quins professionals calen i com es capten

Un pacte d’Estat de Salut a 15 anys vista fruit de la implicació de tots els actors i amb un ampli consens polític per “tenir clar quines són les regles del joc”. Aquest és un dels projectes que la nova junta del Col·legi Oficial de Metges d’Andorra (COMA) vol impulsar, tal com explica el seu president, Albert Dorca. Coincideixen plenament amb el que va anunciar fa unes setmanes la titular de Salut, Helena Mas, en l’exposició de les línies mestres del seu ministeri. 

Quin sistema sanitari?
Dorca constata que l’actual sistema sanitari “barreja algunes coses del sistema francès i d’altres del sistema espanyol”. I segons qui està al capdavant del ministeri o d’organismes com ara el SAAS o la CASS la balança es decanta més cap a un model o cap a l’altre. Aquest pla o pacte d’Estat, al seu parer hauria de respondre fonamentalment a preguntes tan bàsiques com on volem estar d’aquí a 15 anys? Què volem aconseguir? Calen més professionals? De quines especialitats? Se n’han de buscar més, per tant? Com i on fer-ho? I fonamentalment, qui s’ha d’encarregar de fer aquestes campanyes actives de captació? I encara: “Ara tenim clar el que ens falta, però d’aquí a deu anys tindrem dèficit d’algun sector concret?” En aquest sentit, Dorca es demana, posant-hi un exemple, “quin  risc correm si de sobte un dels dos nefròlegs que porta la diàlisi d’Andorra cau per les escales i es trenca el fèmur?”

Quants, quins i on?
El president del COMA es fa ressò del que es respira en l’ambient pel que fa a la manca precisament d’alguns professionals sanitaris. Una problemàtica que no es dona només a Andorra, sinó a tot Europa, recorda. És per això que insisteix que “hem de començar a fer molt bé els deures per saber què és el que hem d’anar a buscar, què és el que hem d’anar a comprar, què és el que hem de portar, què estem disposats a pagar, què estem disposats a oferir i sobretot prioritzar els nostres esforços per aconseguir allò que ens faci més falta”.

Aquest pacte d’Estat també haurà de dibuixar quina es vol que sigui la dimensió del sistema sanitari i quins sectors es consideren crítics o centrals, remarca Albert Dorca. Dit d’una altra manera, “hauríem de tenir clares quines són les nostres necessitats de metges d’urgències, de metges internistes, d’anestesistes, de cirurgians, de traumatòlegs...” Quan diu “necessitats bàsiques”, detalla que es tracta de les mínimes indispensables per poder funcionar bé. És a partir d’aquí, quan també s’ha de definir  quin és “el marge raonable” per tenir més professionals, per la qual cosa “es podran fer més coses”, admet, però no fins al punt de tenir-ne un excés que després no tindran feina. D’aquí que el president del COMA insisteixi en la importància de “saber si necessitem un endocrinòleg o en necessitem cinc”, depenent de les necessitats poblacionals, és clar. I sempre responent a la pregunta de “quants en volem tenir d’aquí a cinc, deu o quinze anys?”

Finalment, Dorca va anar encara més enllà. Perquè cal pensar no només quants metges de les diverses especialitats fan falta, sinó “on els volem tenir”. Dintre de l’hospital per tenir els serveis  molt centralitzats? O bé fora de l’hospital però amb molta relació amb el centre hospitalari? Hi haurà serveis que  “potser els podem tenir com a compte propi en consultoris externs?” “Tot això ho hem de definir molt bé”, conclou.