L’Associació de Monitors d’Esquí ha enviat una carta a Ski Andorra en què demana diferents millores en les condicions laborals dels professionals del sector. Entre aquestes hi figura la petició de negociar amb les estacions un increment unificat del preu de l’hora, tenint en compte que fa més de set anys que està congelat. Tot i que la intenció de l’entitat era sol·licitar un augment de dos euros l’hora, en el document no s’hi recull cap quantitat ja que l’objectiu era poder-lo pactar. “Si l’acord hagués estat d’una pujada d’un euro i mig, ja ens hi hauríem avingut”, va dir el president de l’Associació de Monitors d’Esquí, Víctor Iriarte. En aquest sentit va remarcar que el que es pretenia era que es tornés a produir la mateixa situació de fa deu anys, en què els monitors que treballen per a les estacions van pactar un preu d’hora mínim.
Així mateix, en la carta també es demana canvis en relació a les classes requerides, que es cobren més cares perquè els clients demanen per un professional concret. La proposta passa perquè s’estableixi un preu mínim per a aquestes hores i que també sigui el mateix per a totes les estacions del país, ja que actualment hi ha diversitat en l’import que paguen les empreses i en alguns casos és diferent segons la franja horària en què s’apliqui. A banda, hi ha un problema afegit en les classes requerides, ja que les estacions pressionen els monitors perquè n’aconsegueixin més. Això acaba provocant que aquests professionals serveixin per buscar clients, denuncia l’associació, un fet que es dóna a tot Europa i a Amèrica i que acaba comportant problemes, com ara molestar els clients o fins i tot anar-los a buscar als aparcaments. Una situació d’aquest tipus es va donar al Principat, en què un monitor va anar a buscar clientela a un aparcament d’una altra estació. Per això l’entitat entén que, si bé els instructors han de treballar per fidelitzar el client, cal que les empreses deixin de collar-los tant per evitar problemes que s’han produït en altres indrets. Cal recordar que aquests professionals cobren per hora treballada i que en cas de no tenir cap classe no reben cap ingrés.
A això s’hi afegeixen altres situacions que suposen un greuge, com el fet que hi ha estacions d’esquí que no cobreixen el cost de l’uniforme. “Els monitors som els únics treballadors de les pistes que ens hem de pagar la roba”, va explicar Iriarte, al mateix temps que va assenyalar que el que demanen és que siguin considerats “un sector més de l’estació”. Però el més rellevant en aquest cas és la necessitat de fer atenció a la prevenció de riscos laborals, tenint en compte les condicions adverses en què han de treballar.
Per últim, l’associació també va informar les estacions de la voluntat de treballar per permetre que els monitors es puguin moure lliurement per qualsevol país europeu amb la titulació ISIA Card, de l’organització internacional d’instructors. Això permetria que professionals estrangers poguessin treballar aquí i que els andorrans ho poguessin fer a fora. L’entitat reconeix que aquesta és una qüestió complexa però que cal començar a moure amb els actors implicats.
Totes aquestes millores s’espera poder negociar-les amb els directors de les estacions per posar-les en marxa la temporada vinent, tenint en compte que fins ara no ha estat possible reunir-s’hi –van demanar una trobada abans de l’hivern–. En aquest sentit indiquen que aquest any algunes estacions han aplicat increments, però no han estat pactats ni unificats.
Iriarte també va puntualitzar que aquest plec de peticions va sorgir de l’assemblea de socis, ja que sovint sembla que siguin unes demandes de la junta de l’entitat o del president.
