Els municipis de muntanya d’Espanya reclamen compensacions fiscals per a les empreses que s’instal·lin al territori, així com una fiscalitat pròpia que ajudi els ajuntaments d’aquestes zones a tirar endavant polítiques per frenar la despoblació. Aquestes són algunes de les reivindicacions que es van posar de manifest en el 2n Congrés de l’Associació Espanyola de Municipis de Muntanya, que es va celebrar divendres passat a Lleida amb el lema Oportunitats i reptes de la muntanya del futur.
L’entitat també exigeix un repartiment dels fons de l’Estat que no “discrimini” les poblacions de muntanya ja que actualment el criteri que preval és el de la quantitat d’habitants, segons va afirmar el seu president, l’aranès Francesc Boya. La introducció de les noves tecnologies de telecomunicació, la formació i la millora de les infraestructures també són elements essencials per revitalitzar unes zones que ocupen el 40% del territori espanyol.
La trobada s’emmarca en el 3r Saló de l’esport i turisme de muntanya de Lleida i va reunir un centenar de representants d’ajuntaments i diputacions d’arreu d’Espanya. Les zones de muntanya ocupen el 40% del territori. A banda, a les 84 comarques de muntanya hi viu avui un milió i mig de persones d’una població de 46,5 milions (el 3,2%), mentre que el 1950 hi vivien dos milions de persones d’un total de 28 (el 7,1%).
El president de l’Associació Espanyola de Municipis de Muntanya (esMontañas), Francesc Boya, va explicar que l’objectiu bàsic del congrés és posar en relleu la problemàtica dels municipis de muntanya, començant pels problemes demogràfics, i reivindicar davant de les administracions i la societat en general “el valor que tenen les muntanyes, la seva conservació i preservació, i que les muntanyes no s’entenen sense la gent que
hi viu”.
