El projecte que es desenvoluparà a la República Centreafricana preveu una aportació total del Govern de 175.000 euros: 40.000 euros el primer any i 45.000 euros anuals els tres restants. Unicef Andorra aportarà un total de 400.000 euros al projecte incloent la participació del Govern.

La República Centreafricana té una de les taxes de mortalitat materna més alta del món a causa de la manca de centres sanitaris, d’ambulàncies i fins i tot d’electricitat. Tot això complica i molt els parts i més si s’hi afegeix la manca de personal qualificat, l’escassetat de medicaments i d’equipaments mèdics, que no cobreixen moltes parts del país. Degut als conflictes bèl·lics de les darreres dècades, alguns hospitals o ambulatoris van quedat total o parcialment destruïts  i l’accés als que hi ha no és senzill, pel mal estat de les carreteres.

No és estrany, doncs, que hi hagi 32,3 fetus morts per cada 1.000 nascuts vius, segons les xifres que recollia l’any passat l’informe del Grup Interinstitucional de Nacions Unides per a l’Estimació de la Mortalitat Infantil. Segons el mateix informe, a Espanya, la taxa de de nascuts morts era de dos per cada 1.000 nascuts vius. La mortalitat infantil també és altíssima, amb una taxa de 92,2 morts por cada 1.000 nens.

Avui, després de la signatura del conveni amb Unicef, la ministra Imma Tor ha recordat que la República Centreafricana acumula més d’una dècada de conflicte armat continuat, en el qual milers d’infants han estat reclutats i utilitzats pels grups armats. La directora executiva d’Unicef Andorra, Dàmaris Castellanos, ha explicat que el projecte preveu atendre directament 400 infants —120 nenes i 280 nens— que actualment estan associats a grups armats o es troben en risc de reclutament.

L’objectiu és facilitar-ne la reintegració social i familiar, garantint-los una protecció efectiva i alternatives de futur, ha afegit Castellanos. Són menors de 18 anys que poden haver estat utilitzats com a combatents, però també com a espies, portadors, cuiners, cuineres, i que poden haver estat exposats en diferents formes de violència, inclosa l’explotació sexual. 

Les experiències traumàtiques viscudes pels menors soldat apareixen en nombrosos informes, reportatges periodístics i llibres. Són testimonis esgarrifosos. “Quan estava sota els efectes de les drogues només veia sang i llavors sentia unes enormes ganes de matar... Durant un atac vam envoltar un campament de soldats nigerians de les forces de pacificació i en vam capturar set. El comandant va cridar que havien d’utilitzar el matxet per obrir-los en canal i arrencar-los el fetge i el cor”.