Amb la legislació que s’ha aprovat en els darrers anys (com ara la Llei del saig o l’ordenament tributari) s’han multiplicat els organismes amb potestat per embargar. Pels notaris, aquest canvi de paradigma requereix una reflexió de país si es vol mantenir la seguretat jurídica que s’ha garantit fins ara en aquesta matèria. En concret, aquests professionals consideren que “és el moment que es plantegi seriosament la creació d’un registre nacional d’embargaments”. Ho va dir el president de la Cambra de Notaris, Joan Carles Rodríguez Miñana, que va remarcar que “hem fet un pas endavant però s’ha d’adaptar tot, si no és un descontrol”.
Rodríguez Miñana va recordar que fins ara, quan es feia un embargament, la justícia i els notaris treballaven colze a colze, bàsicament amb “una relació gairebé bidireccional”. Així, abans hi havia quatre o sis batlles d’una banda i quatre notaris de l’altra, explica, mentre que avui estem parlant de deu o quinze entitats que poden fer embargaments (l’Agència Tributària, els tres saigs, tots els comuns, la Caixa Andorrana de Seguretat Social, o la policia, entre d’altres). A això s’hi afegeix el fet que cadascuna utilitza un format diferent per tractar la informació.
La situació actual pot comportar diversos perills, va advertir Rodríguez Miñana. Entre els problemes que es plantegen hi ha el fet que diferents organismes amb potestat de fer-ho estiguin embargant una mateixa persona sense saber-ho. El president de la Cambra de Notaris va posar com a exemple una persona que deu 1.300 euros a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) i que es troba embargada per dues institucions diferents, tot i que no en tenen coneixement. O el fet que algun d’aquests organismes subhasti una casa d’un deutor i acabi cobrant aquest impagat, mentre que un altre organisme no rebi ni un cèntim del deute que té aquesta mateixa persona amb ell. “Això és una bogeria”, va remarcar Rodríguez Miñana, que va destacar que els organismes haurien de tenir accés a aquesta informació.
Davant d’això va remarcar que és l’Estat qui ha d’actuar, a través del Consell Superior de Justícia i el ministeri de Justícia. El sistema a implantar és senzill, va dir. Només cal mirar tots els organismes que poden embargar i garantir que elaborin una base de dades. El president de la Cambra de Notaris va destacar que, amb relació a les hipoteques, “està controlat”. El registre d’embargaments, però, apareix a la Llei de 1996, en la qual s’indica que provisionalment seran els notaris qui ho anotaran. D’això fa 22 anys, va assenyalar Rodríguez Miñana. Per altra banda, ara hi ha la Llei d’embargament “que diu com s’han de fer les coses” i que recull que si una persona té béns se li han d’embargar aquests béns i no pas la persona. Per aquest motiu és necessari que es posi en marxa un registre. “Hem dit que era molt antic que només hi haguessin notaris i Batllia. L’estem descongestionant, perquè la Batllia té molta feina. Ara hem creat això i el sistema s’hi ha d’adaptar. No podem continuar com abans”, va destacar el president de la Cambra de Notaris.
