Els municipis catalans i de Migdia-Pirineus i els comuns han signat aquest dimarts, al Principat, la Declaració d’Andorra per a l’eix estratègic de l’E-9.
En el document, els representants dels territoris per on transcorre aquesta via, a més d’Andorra, s'han compromès a impulsar les accions necessàries per accelerar la finalització d’aquesta infraestructura i a presentar aquesta petició davant dels respectius governs amb l’objectiu de treballar com a grup permanent.
Tal i com recorda el text, “l’eix estructuraria una relació gairebé mil·lenària”, oferiria possibilitats de futur en l’àmbit industrial i comercial, turístic, universitari i cultural, així com una major cohesió entre aquests indrets. Tal com han explicat els representants dels tres territoris en la jornada de treball celebrada aquest dimarts, només queden per construir uns 100 quilòmetres d’autopista per connectar Barcelona i Tolosa (50 a Espanya i 50 més a França). Tot i així, aquest darrer tram és el que té una major dificultat tècnica i, per tant, econòmica. Així, el secretari de Planificació del departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Oriol Nel·lo, ha lamentat que, tot i que s’han fet avenços, el Pirineu encara és una barrera per a les comunicacions. Nel·lo ha indicat que l’oblit de les administracions estatals francesa i espanyola és el causant de la debilitat de les connexions al centre de la serralada. Tot i així, els 23.000 vehicles que circulen per la Farga de Moles i Bourg-Madame no s’allunyen gaire dels que passen pel Pertús. El Pla d’infraestructures del transport de Catalunya ja inclou aquest eix. Tot i així, els darrers 100 quilòmetres comprenen dos colls d’ampolla al nord i al sud de la Cerdanya, que fan el projecte molt costós. Pel costat català, el tram de Berga a Bagà s’estima que arriba als 700 milions d’euros. Per aquest motiu, Nel·lo indica que, de moment, es podria optar per millorar el traçat actual incorporant-hi tercers carrils.
Des de la part francesa, el problema amb què es troba l’eix és també el financer. De fet, la construcció del desdoblament d’Ax-les-Thermes fa sis anys que es troba en construcció. A més, l’Estat destina més inversions al ferrocarril. Per al president del Consell General de l’Arièja, Augustin Bonrepaux, el flux de vehicles que rep l’eix actualment i les possibilitats de futur demostren que es tracta d’una infraestructura que interessa, i que també és bàsica si es vol construir Europa. Per aquest motiu ha proposat que sigui la concessionària de les autopistes de la zona qui se’n faci càrrec, una proposta que també es podria estendre al costat català. Des d’Andorra, l’objectiu és connectar el Principat amb l’E-9 a través del túnel de la Manera, que traslladaria fins a la vertical del túnel del Cadí.
Per la seva banda, la cònsol major de la capital, Rosa Ferrer, ha afirmat que Andorra pot fer aportacions importants des del punt de vista institucional. En aquest sentit, ha recordat el compromís pres pel copríncep francès respecte a l’E-9. Així mateix, el cap de Govern, Jaume Bartumeu, ha valorat els anys d’esforços esmerçats en la realització de l’eix i ha expressat el suport del Govern en una infraestructura “positiva per als interessos d’Andorra”.
La declaració també preveu estendre la cooperació a d’altres àmbits, impulsar projectes conjunts i compartir coneixements, no només a través de les institucions públiques, sinó també amb els organismes econòmics o els centres d’ensenyament.
