Ja ha començat la Lliga de Debat de la Xarxa Vives, on participen cinc equips de joves del país: un de l'Escola Andorrana de Batxillerat, un altre de Sant Armengol, un del Lycée Comte de Foix, un del Colegio Español María Moliner i, per últim, un de l'Agora International School. Cada equip tenia set integrants, dos més que l'any passat, i la qüestió a debatre era si "Estem davant d'una societat més masclista?". La gràcia d'aquest tipus de lligues és que cada equip no intervé solament una vegada, sinó que ho fa diverses i, sobretot, des de l'altre punt de vista. És a dir, una ronda has de defensar el tema i l'altra hi has d’anar en contra. Aquest tipus de dinàmica fa que t'hagis de posar en totes les situacions, i elimina, o ajuda a eliminar, els pensaments decantats únicament cap a un extrem. Dit d'una altra manera, t'ensenya a emfatitzar.

A dos quarts de tres es van enfrontar el María Moliner, que defensava la postura favorable, i l'Agora School, que la rebatia. Van començar exposant la seva defensa aquests últims ms. "Si els joves som més masclistes, o no, s'ha de contrastar amb dades, no amb impressions personals", van començar explicant. Però la seva tesi, en general, no estava tan focalitzada en números i enquestes, sinó en l'arrel semàntica de la pregunta plantejada. "No estem dient que no existeixi el masclisme, que existeix, sinó que no ha augmentat, que és diferent". Amb aquest argument van intentar guanyar el María Moliner, que sembla que van centrar més aviat el debat en aquesta matisació conceptual detectada per l'Agora.

L'equip del col·legi espanyol va optar per un plantejament basat en experiències personals, com el cas d'una de les integrants. "Un dia anàvem passejant amb una amiga i un amic, i de cop un grup de joves van cridar al company que quina sort tenia, d'anar tan ben acompanyat". Si el masclisme no existís, això no hauria passat, defensaven. A més, durant el temps que cada grup tenia per defensar la seva perspectiva, l'altre els podia plantejar certes preguntes, i aquí el María Moliner va aprofitar totes les oportunitats que va tenir. "Últimament, hi ha menys noies que decideixen cursar una carrera d'Enginyeria, com ho podeu explicar?", els van preguntar a l'Agora, "cadascú és lliure de decidir què estudiar, no com temps enrere, que les dones no podien ni tan sols votar", van replicar.

Aquest va ser un dels cinc debats que es van fer ahir al Consell General. I és que el fet de fer-lo a la seu parlamentària també aporta un valor afegit. Fa tres anys que la Lliga es fa allà, i segons el coordinador educatiu del ministeri de Relacions Institucionals, Educació i Universitats, Iñaki Rubio, aquest fet també ha influenciat la qualitat dels debats. "Sembla que els alumnes senten la pressió de la cambra, però això els motiva encara més", adverteix. A més, el perfil dels joves que acostumen a participar a la Lliga de Debat sol ser-ne un d'especial: gent desperta i amb ganes d'aprendre i conèixer. El síndic general, Carles Ensenyat, augura que "seran el futur de la política", i poder "assajar" un discurs al Consell General pot ser una catapulta cap al futur. Veurem d'aquí a uns anys on ha anat a petar aquest jovent, que pot ser a qualsevol lloc, i per què no al Parlament?