Els problemes creixen

Un ciutadà es plany de la falta d’una piscina municipal a la Seu. Una altra, de la sirena del centre de la UNED, que es dispara sovint durant les nits sense que ningú l’apagui. Són dos dels assumptes (56 queixes, 16 consultes) que han passat en l’últim exercici pel despatx de la síndica municipal de greuges, Anna Martí Pellicer. Bastants més que l’any anterior. “No totes són de la meva competència, però sí de la meva incumbència”, puntualitzava la síndica en la presentació de l’informe del 2021 a la premsa (a la tarda l’exposava també als membres del consistori, al ple). 

En tot cas, i encara que la síndica considera que és una figura encara mal coneguda, el nombre d’afers que li arriben creix cada any: el 2018 van ser 43 les actuacions de la seva oficina; enguany, 72. “Els darrers dos anys han estat estranys, amb el segell i el flagell de la Covid, fet que ha provocat diverses sensacions, situacions i actuacions que venen a reafirmar com és de necessària la nostra feina, així com la seva utilitat”, reflexiona a l’informe. 

Veïns, mascotes, sanitat
Brutícia i soroll als carrers (s’enduen la Palma les places Codina, del Carme i Europa, en aquest cas amb l’edifici novament okupat) molèsties entre veïns  (“han baixat però són vuit de les presentades, ho trobo molt”), mascotes, habitatge i qüestions relacionades amb un àmbit tan sensible com és l’atenció sanitària, configuren el gruix dels afers que han arribat a les seves mans. Pràcticament un copiar i enganxar dels anys precedents. Amb algun déjà-vu com ara les nombroses queixes dels viatgers de la línia a Barcelona d’Alsa, estudiants principalment, amb targeta de descompte, a qui l’empresa deixa a terra si l’autobús va ple perquè dona preferència als que tenen bitllet. “Dono fe que l’alcalde ha trucat a l’empresa i fa un parell de mesos que no en rebo queixes, però la gent està molt empipada”. I parlant de viatgers: també li van arribar les fotografies (algunes havien circulat prou per les xarxes) sobre l’estat degradat en què es troben els lavabos de l’estació d’autobusos. L’expedient està en tràmit. La higiene als carrers en general protagonitza també part de les queixes: “Són sis però n’hi podria haver vint-i-sis”. Per què hi ha hagut més queixes que en altres ocasions? “Imagino que sortim d’aquesta situació crítica i la gent es veu angoixada: molts problemes estan lligats als diners”, reflexionava. Problemes com els relacionats amb habitatges precaris “insalubre”, en algun cas, recull l’informe, en què la síndica va adreçar les persones afectades al CAPAU i l’Oficina municipal d’habitatge. En algun cas, la queixa s’adreçava contra l’Agència d’Habitatge de Catalunya a l’hora d’adquirir un pis: “Malgrat els esforços i les gestions fetes l’afer no es resol positivament per a la família” i queda arxivat per desistiment dels interessats. L’accés a vacunes o una consulta sobre l’accés a les dades mèdiques també s’inscriuen en l’apartat de salut. 

L’atenció a les persones centra bona part de les queixes, incloent-hi una presumpta mort per negligència a l’hospital, on Martí va assessorar els familiars per portar el cas tant al departament d’atenció a l’usuari de l’hospital com al CatSalut. 

Sobre els problemes relacionats amb l’atenció al departament de serveis socials també hi ha un apartat de queixes. “Són quatre, però algunes molt recurrents, de gent que torna, torna i torna”, explicava Martí. “Sé que els serveis socials van sobrecarregats, penso que necessiten més pressupost perquè hi ha bosses de precarietat”. Fan com poden, insistia, “però mai no és prou, i falten equipaments com la residència de la gent gran”. 
L’encariment en els preus de l’energia o el tracte de les entitats bancàries envers la gent gran: “em preocupa molt la bretxa digital”, també van passar pel seu negociat: al seu dia ja li va traslladar a l’alcalde, Francesc Viaplana, tot i no ser àmbits de la competència de cap dels dos. Sí dels seus conveïns. 

Investiga la situació de les treballadores familiars
No està recollit a l’informe perquè li va arribar més recentment, però un dels afers que la síndica de greuges té sobre la taula és la problemàtica de les treballadores del servei d’atenció a domicili (SAD fins al moment), que passaran a ser subrogades a la nova empresa, Sumar, que s’encarregarà de l’assistència. Aspectes com són la consolidació dels seus drets i condicions laborals en incorporar-se a la privada (dues d’elles depenen actualment d’un organisme públic com és el CAPAU) estan en mans de la síndica. De moment, ho està “investigant”. 

D’altra banda, les sancions de trànsit (“hem d’advocar per una policia propera, no agressiva”, diu Martí) o el llenguatge amb què l’Administració s’adreça als ciutadans, (“venen sovint dient-me que no entenen res”), configuren altres dels aspectes que generen queixes i consultes dels veïns. 
I més enllà, la síndica recorda que “no ens podem significar políticament, però sí prendre posició” en temes com ara les guerres o les desigualtats postpandèmia.