L’Associació de Propietaris de Terres Andorranes (APTA) ha tornat a denunciar “la inseguretat jurídica” en la qual es troben a causa dels darrers canvis legislatius i reglamentaris i també per les revisions dels POUP. De tota manera es mostren “contents” perquè se senten “per primera vegada” més escoltats. 
Una escolta, però, que de moment no s’ha traduït en la inclusió d’alguna de les seves propostes, per exemple, en la llei òmnibus, per la qual cosa s'han mostrat “decebuts”. Així ho han manifestat avui tant el president, Josep Duró, com el secretari de l’entitat, Jordi Cerqueda, durant la presentació de l’assemblea general que tindrà lloc dimarts vinent.

De fet, Cerqueda ha apuntat que sovint des de l’associació es té la sensació que s’utilitza la propietat privada com a palanca econòmica per part de les decisions polítiques, la qual cosa pot tenir conseqüències molt greus. “Es modifiquen les regles del joc per incentivar o desincentivar l’economia” i això contribueix a aquesta inseguretat jurídica, ha reiterat. En aquest sentit, Duró ha assenyalat que l’evolució d’Andorra els últims temps ha comportat “un descontrol total”, sobretot pel que fa a la planificació urbanística i el tractament del patrimoni privat. I tot plegat, ha afirmat, els porta a augurar que no hi haurà propietaris que s’animin a fer pisos de lloguer tenint en compte, a més, que “la rendibilitat és mínima”. 

Tant Duró com Cerqueda han insistit en la necessitat d’una visió global per dissenyar i ordenar l’urbanisme al país a través d’un organisme estatal que tingui una “visió global”. Aquesta és una proposta que ja van exposar, i no van ser els únics, en la seva compareixença davant la comissió d’estudi per assegurar un creixement urbanístic sostenible del Consell General.

Preveuen que el POUP d’Ordino arribi a la Batllia
La situació dels propietaris d’Ordino que han presentat al·legacions al Comú pel seu desacord amb el POUP serà un dels punts de l’ordre del dia de l’assemblea. En relació amb això, el president de l’APTA, Josep Duró, ha declarat que “és molt possible” que el pla acabi a la Batllia. Duró ha explicat que “hi ha petits propietaris que tenen parcel·les de 1.000 o 1.500 metres quadrats, però segons el nou pla només poden construir si arriben als 2.500 metres, o si s’entenen amb altres propietaris per unir parcel·les. Però això és molt complicat”, ha afegit. A més, hi ha zones que han passat de terreny consolidat a urbanitzable, però amb unes condicions que són molt restrictives i només es pot edificar un 15% del terreny.