L’APBI defensa que les promocions públiques s’haurien de limitar “a qui realment ho necessita”, demanen incentius fiscals per construir immobles de lloguer assequible i creuen que les ajudes per arrendar les haurien de rebre directament els amos.

L’Associació de Propietaris de Béns Immobles (APBI) veu com “una intromissió al nostre sector” el fet que siguin les administracions públiques, ja sigui el Govern o els comuns, qui tirin endavant les promocions de pisos de lloguer a preu assequible. “És com si el Govern fes pa o cotxes”, afirma el vicepresident de l’entitat, Artur Homs, que defensa que “hi ha d’haver un parc públic d’habitatge”, però només “per a qui realment ho necessita”. En aquest sentit posa l’exemple dels pisos de Prada Casadet. “Són pisos que va fer la CASS, teòricament, per a gent que necessitava pisos a preu baix, però desconec si els que hi viuen ara compleixen aquests requisits o no”. Homs exposa que tot i que estan d’acord que hi hagi promocions públiques, considera que “hi ha solucions més rendibles de cara al Govern i serien més eficients i més immediates”.

Quines? “Nosaltres hem observat que hi ha llogaters que demanen les ajudes al Govern, aquest els les adjudica, el llogater se les gasta i no paga el lloguer”, relata, motiu pel qual proposa: “Per què no ho fem al revés?”. És a dir, si el Govern dona 400 euros a un inquilí que paga 700 euros d’arrendament, que aquests 400 euros vagin al propietari directament. “Així el llogater només paga 300 euros i limitem la pèrdua del propietari. Però de moment ningú ens ha fet cas”, apunta el vicepresident de l’APBI, afegint que han pogut comprovar que és una pràctica força estesa, “fins i tot persones solteres que demanen ajudes tot i viure en parella o hem arribat a trobar casos en què se’ns ha falsejat documentació”. Per tot plegat lamenta que siguin els propietaris “els que siguem tractats com a delinqüents”, recordant que el lloguer que cobren “no ens els posem tot a la butxaca”, ja que inverteixen en reformes, manteniments, neteja o pagament d’assegurances, per exemple. A més, reitera, “l’aportació que fem al PIB és importantíssima i està demostrat que per cada milió d’euros invertit, generem el doble en economia local”.

Situació
Artur Homs deixa clar que el 2023 ha començat amb pocs canvis respecte al 2022 pel que fa al mercat d’habitatge. “No hi ha mercat de lloguer, és inexistent i anirà més a la baixa amb les mesures del Govern”. Una situació que assegura que no és culpa només de l’Executiu actual, sinó que “va ser el Govern de Marc Forné qui va començar a intervenir el mercat”.
No preveu que hi pugui haver una recuperació a curt termini i recorda que els pisos que estan ocupats, per ara, no es buiden, però en canvi “no para d’entrar més gent a Andorra”, per la qual cosa, falten habitatges. Homs recorda que han demanat en diverses ocasions “dades demogràfiques”, perquè “si veus que tens creixements superiors al 300% algun any en relació amb el que creixen els veïns i no fas res, tens un problema”. Una problemàtica de la qual culpa “els Governs anteriors, perquè amb l’actual, hi ha coses amb què no ens hem entès, però és l’únic que ha fet alguna cosa”.

Incentius
Ara bé, també assenyala altres elements que condicionen. “Les normatives de construcció s’han endurit de manera brutal, ens estan obligant a construir com si visquéssim a Sibèria”, detalla, assegurant que això comporta que en les noves promocions “si no llogues a 1.600 euros o més cada pis, no val la pena construir”. A banda de les exigències de la normativa, l’encariment de la construcció també està condicionat a l’augment de preu dels materials. Segons Homs, “entenem que no podem tornar a les normes de construcció que hi havia abans, però les d’ara tampoc poden ser. Cal trobar un terme mitjà”, i retreu que a l’hora de fer lleis, “a nosaltres que som un sector afectat ningú ens consulta”.

De la mateixa manera, també apunta als comuns com a responsables de la inacció per solucionar el problema de l’habitatge i facilitar la construcció de més pisos a preu assequible. Així, demanen més incentius fiscals. “Quan fem pisos de lloguer, cessió obligatòria fora. L’impost d’inquilinat, fora durant els 10 o 15 primers anys; l’impost de societats, bonificat en un tant per cent...”, enumera, remarcant que “estem farts i cansats de proposar tant a l’Institut de l’Habitatge com al Govern per mirar de generar un mercat de pisos a preu assequible però ningú ens fa cas”.

El vicepresdient de l’APBI reconeix que hi poden haver abusos pel que fa als preus, però ho atribueix a la congelació dels preus i al fet que durant tant de temps no s’hagin pogut actualitzar les rendes. D’aquesta manera reitera, com en altres ocasions, “la important inseguretat jurídica” que té el sector “perquè tenim el mercat intervingut”. Finalment també exposa les dificultats amb els desnonaments, tot i que celebra que s’hagi modificat la legislació en aquest àmbit per mirar de facilitar-lo.