Després de poc més d’una setmana des que es va anunciar l’acord entre el Govern i el Col·legi Oficial de Psicòlegs d’Andorra (Copsia) per l’entrada a la cartera de serveis i a la llum de les objeccions manifestades per algunes entitats, la seva presidenta, Sílvia Palau, defensa que la fita és “un èxit”, tenint en compte que fa 30 anys que es va posar en marxa el Col·legi i que porten dues legislatures lluitant per aconseguir-ho. “Per nosaltres l’objectiu ha estat assolit”, declara, i afegeix que serà la manera d’apropar la població a la salut mental i tenir-ne cura.

Això no vol dir que hi hagi aspectes millorables i que els facin patir. Entre aquests darrers, els “preocupa” força les derivacions. En concret, el fet de no poder-les fer ells mateixos, sinó haver d’estar a expenses que les hagi de renovar el mateix metge referent o especialista que les ha receptat en primera instància. I és que si a una persona se li recepten dues sessions i el psicòleg veu que en necessita cinc més, per exemple, s’ha d’enviar al metge referent, per la qual cosa es trigarà un temps abans el pacient no pugui reprendre el tractament. “Ens amoïna força que no sigui el mateix psicòleg qui pugui renovar el tractament”, insisteix Palau. Entenen, però, que és el circuit que s’ha de seguir, ja que passa el mateix amb el fisioterapeuta, recorda. Creuen que aquest punt s’haurà de revisar conjuntament amb tots els col·legis professionals i veuen amb “bon pronòstic” que la situació es pugui revertir més endavant.

També “hi va haver una mica d’estancament amb les tarifes”, reconeix Palau, i defensa que han vetllat pels professionals. Creuen que 45 euros per 45 minuts “està molt bé”. En aquest punt remarca que han fet una bona negociació, ja que han passat de la primera oferta de 30 euros als 45. I a més “el pacient no haurà de pagar el 100%”.

Pel que fa al paquet de 10 sessions que es pot ampliar fins a cinc més si es considera necessari, Palau reconeix que va ser un aspecte en el qual “ens vam estancar perquè 10 sessions és realment poc i molt ràpid”. Els va portar, diu, a qüestionar-se la qualitat de l’atenció. Hi ha pacients que duren 3 anys fent el tractament, “però havíem de començar per alguna cosa”. En aquest sentit, fa notar que l’èxit de l’acord “és que no és un decret tancat”. I és que van arribar al compromís que passat un any des que s’implementi la introducció a la cartera de serveis “hi haurà una revisió”. De tota manera, el nombre de sessions incloses no és arbitrari: “ens hem basat en les guies i manuals clínics de salut mental i s’ha fet un punt intermedi, França en té 12 i Espanya, 8”.

Un dels acords amb el qual estan molt contents és el de la inclusió de pràcticament totes les patologies, ja que “fins ara no era així”. Palau explica que “es parlava de forfets per a les més greus i hem aconseguit que entrés gairebé tot, menys aquelles que necessitin un psiquiatre o un altre programa, com la Unitat de Conductes Addictives (UCA) o la Unitat de Desenvolupament Infantil (UDI)”. Així, entren en la cartera de serveis els episodis depressius, els trastorns d’ansietat, de conducta alimentària, reaccions d’estrès, d’adaptació, l’esquizofrènia, l’ejaculació precoç, el vaginisme, gairebé tots els trastorns de personalitat i el retard mental. En aquest últim cas, els suposarà haver-se de coordinar amb entitats com la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell, amb especialistes i amb l’UDI. En queden excloses les patologies complexes que tenen comorbiditat amb patologies més greus i quan hi hagi risc de suïcidi es derivarà al SAAS.

Amb el que estan especialment satisfets des del Copsia és en el fet que no només pugui derivar el metge referent, sinó l’especialista referent. Palau posa un exemple aclaridor: “vas al ginecòleg i manifestes que tens un dolor però no és res físic, doncs llavors et dirà que vagis al psicòleg”. És per això que considera que “serà més viable que el pacient arribi a nosaltres. Serà més fàcil el circuit”.