Jesús va entrar a Jerusalem sobre un ase el Diumenge de Rams. En això coincideixen els quatre evangelis canònics (Mateu, Marc, Lluc i Joan). Hi ha molts detalls, però pocs sobre si feia sol o plovia, malgrat que mossèn Elvira, a Escaldes-Engordany, va opinar que "probablement aquell dia no feia tant fred". A les il·lustracions sempre hi ha un cel blau. 

Tot el contrari que avui a Sant Julià de Lòria. Una convocatòria de mossèn Pepe Chisvert per WhatsApp a les deu del matí havia traslladat, seguint les recomanacions de Protecció Civil, la benedicció de palmes i palmons de la plaça de la Germandat a l’església, i els feligresos hi entraven a la mateixa velocitat que el tsar Alexis I amb un cavall a Moscou per a la seva coronació.

Empesos pel fred i la borrufa no han trigat a omplir el recinte mentre a fora, els arbres de l'avinguda Verge de Canòlich anaven esquizofrènics perduts després d’haver passat, en qüestió d’hores, del sol al gel. A dos quarts de dotze encara s’hi acostava gent: els que es queixaven perquè el dia de l’escudella (Sant Sebastià, 20 de gener) va nevar com mai aquell dia i avui una altra vegada mal temps, justament en dues dates assenyalades; i els de missa de cada diumenge: “normalment no s’omple, som quatre gats, i per la benedicció no hi cabem”, apunta una dona.

Però la palma –mai millor dit en aquest cas– se l’emportaven els planys d’aquells que s’havien empolainat seguint aquella dita de Diumenge de Rams, qui no estrena no té mans, això vol dir que la persona que no estrenava una peça de vestir era perquè era pobre, perquè no tenia mans per fer feina, ni tampoc sabia cosir, segons explica el refranyer popular. I l’estrena era de roba de primavera, mentre que per a l’endemà el dilema passava per treure l’abric gros o no, començar a fer caldo, saber si amb un jersei ben gruixut en tindrien prou per sortir al carrer, a quin moment del dia perdrien el paraigua o si calia recuperar l’edredó. Al costat de l’entrada de l’església, branques de llorer i d’olivera a disposició dels assistents.  Hi ha qui ja les porta de casa en rams, adornats en algun cas amb plantes arbustives silvestres com el romaní, que sumen el seu aroma intens al de l'encens eclesiàstic i les essències de perfums i colònies, que tradicionalment s'associen a la sensació d'estar nets. 

A les tradicionals fotos de família, a les abraçades, als petons i a les salutacions, tot i ser conscients que aquesta cerimònia –com en la vida mateixa– ens recorda l'extrema fragilitat de l'èxit; a l'entrada triomfal de diumenge i a la benedicció, li segueix la mort. 

A aquest fet s'hi ha referit mossèn Pepe Chisvert quan ha dit que "en aquest inici de la Setmana Santa s’entrecreuen dos sentiments contrastats: el goig de veure Jesús aclamat durant la seva entrada triomfal a Jerusalem a lloms d’una somereta, acompanyat dels seus deixebles, i la tristesa de veure’l crucificat". 

Si Jesús va amb una somereta i no a dalt d’un cavall és perquè aquest animal era sinònim de guerra, formava part dels exèrcits i pertanyia als poderosos, als rics com els carros de guerra d’Efraïm i la cavalleria de Jerusalem. Crist, al contrari, era portador de la pau i representava els pobres.

Sigui com sigui, la de Diumenge de Rams és una de les tradicions que es manté d’una Setmana en què cada cop costa més definir que té de santa i quina dosi de pagana. Tot i això l'església es va omplir de gom a gom amb gent que es va quedar fora recordant que almenys l'any passat la meteorologia va ser més solidària –va començar a ploure just cinc minuts després de la benedicció a la plaça de la Germandat– i maleint el vent que va convertir aquell pentinat Jellyfish Cut d'una noia –pagat a preu de barril de petroli– en una cosa semblant a un niu d'ocells quan la perruquera parlava d'un tall amb capes fluides i textura natural que crea moviment i llum, inspirat en la gracilitat de les meduses.

Benedicció i Ite, missa est, tothom cap a casa perquè no estava el temps per fer tertúlia a la porta de l'església. I és que com el clima, les coses canvien ràpidament, que assegurava aquell personatge de la sarsuela La verbena de la paloma. 

Segons la tradició popular els palmons o les palmes, després de ser beneïdes, s'han de penjar al balcó, en una porta o en una finestra. Amb aquesta acció ens assegurem que a casa no hi caurà cap llamp i ens protegirà de qualsevol calamitat. Bé, de qualsevol calamitat és molt dir, perquè del cel avui arreu del món cauen coses més terribles que els llamps.