Representants de 21 entitats municipalistes, associacions, consorcis i empreses, així com del departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, han constituït a Esterri d’Àneu la Taula de Mobilitat de l’Alt Pirineu i Aran. La Taula serà un espai estable de coordinació entre els agents vinculats a la mobilitat del territori i s’ha creat en el marc de les vuitenes Jornades per a l’Excel·lència 2026, que porten per lema Pirineus en Xarxa: Mobilitat i Connectivitat. Abordarà la mobilitat interna i la connectivitat amb la resta de Catalunya, es reunirà trimestralment i podrà crear grups de treball.
La Taula posarà en comú informació, coneixement i experiències per analitzar les necessitats i els reptes de mobilitat d’un territori marcat, segons el departament, per la baixa densitat de població, la dispersió dels nuclis, la complexitat orogràfica i la forta estacionalitat.

L’Enquesta de mobilitat quotidiana de l’Alt Pirineu i Aran, presentada a principis d’any i prèvia al Pla director de mobilitat, actualment en elaboració, mostra que el transport privat concentra el 50,4 % dels viatges. Els modes actius, principalment a peu, en representen el 44,8 %, mentre que el transport públic se situa només en el 4,8 %. El territori forma part de l’àmbit de l’ATM de Lleida, amb un marc tarifari integrat, i cinc comarques, totes excepte l’Aran, tenen convenis amb el departament per gestionar les línies de baixa demanda.

El director de l’Idapa, David Vallvé, va assegurar que “des de l’Idapa treballarem perquè la Taula esdevingui una eina per recollir i traslladar les necessitats específiques de l’Alt Pirineu i l’Aran”, un espai “per plantejar propostes des del territori i per al territori”.

El director general de Polítiques de Muntanya, Carlos Guàrdia, va recordar que la mobilitat és un dels eixos de l’Estratègia del Pirineu i que un dels objectius és “avançar cap a un model propi de mobilitat pirinenca, adaptat a les característiques i necessitats de l’alta muntanya”. Per la seva banda, la directora general de Transports i Mobilitat, Susi López, va defensar un sistema “més sostenible, accessible i connectat”, ja que aposta per reforçar el transport públic “com a eina de cohesió social i territorial” del Pirineu.

La coordinació tècnica recaurà en l’Associació d’Iniciatives Rurals i Marítimes de Catalunya (ARCA), amb el suport de l’Idapa, ens dependent del departament. D’entrada, hi participen les direccions generals de Polítiques de Muntanya i de Transports i Mobilitat, FGC, l’Autoritat Territorial de Mobilitat de Lleida, els consells comarcals de la Cerdanya, l’Alt Urgell, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça, el Conselh Generau d’Aran, els consorcis Leader Pirineu Occidental i Alt Urgell-Cerdanya, l’Ajuntament de la Vall de Boí, associacions empresarials, d’usuaris i de taxistes, i entitats com Som Mobilitat, Promoció del Transport Públic, la Fundació de Mobilitat Sostenible i Segura i Pallars Actiu. La composició es podrà ampliar amb nous agents.

Més vols a l’aeroport agreugen la crisi d’habitatge al Pirineu

Pirineu Viu ha criticat que les noves connexions internacionals de l’aeroport d’Andorra-la Seu d’Urgell aprofundeixen en un model econòmic que afavoreix l’especulació immobiliària i dificulta l’accés a l’habitatge de la població treballadora. El col·lectiu es refereix a les rutes anunciades amb París-Orly, Niça, Lió, Nantes, Madrid i Mallorca, que responen a la voluntat del Govern andorrà d’augmentar el nombre de visitants. Segons l’entitat, “mentre es posen facilitats perquè cada vegada més visitants amb alt poder adquisitiu arribin a Andorra, la població treballadora té cada vegada més dificultats per trobar un habitatge on viure”.

El col·lectiu assegura que l’encariment a Andorra empeny part dels residents a buscar casa a la Seu d’Urgell i al nord de l’Alt Urgell, de manera que la pressió immobiliària es trasllada a l’altra banda de la frontera. “L’habitatge ha de servir per viure-hi, no per especular-hi. Les polítiques públiques no poden continuar afavorint un model que converteix les cases en inversions i expulsa la població treballadora”, afirmen.

Pirineu Viu alerta especialment dels efectes d’un model de turisme de luxe que converteix l’habitatge i el territori en oportunitats de negoci i inversió. “No té cap sentit destinar recursos públics a facilitar l’arribada de més visitants mentre treballadores i treballadors no poden assumir els preus dels lloguers. Les institucions han de posar el dret a l’habitatge per damunt dels interessos especulatius”, sostenen. I hi afegeixen que “no es pot garantir un habitatge assequible mentre s’amplien les infraestructures per atreure més visitants i inversors d’alt poder adquisitiu”.

Davant d’això, l’entitat reclama un canvi de prioritats per garantir el dret a viure al territori. Demana combatre l’especulació, apostar per la diversificació econòmica i l’ocupació digna, i bastir uns pobles i ciutats on la població treballadora pugui construir el seu projecte de vida. “El Pirineu no pot ser un lloc on la gent treballa, però no es pot permetre viure-hi”, conclou.