Els residus de la construcció han augmentat un 14% al 2021 respecte a l'any anterior. Així, ho ha donat a conèixer aquest matí la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, en el marc de la reunió de la comissió de coordinació i desenvolupament del Pla nacional de residus. I és que en relació al 2020 els residus totals van augmentar un 3,3%, un augment que la ministra ha vinculat a aquest creixement de la runa d’obra relacionada al seu torn amb la dinàmica de la construcció.
Sobre aquesta qüestió, la ministra ha tornat a dir que algun dia s’haurà de fer una reflexió sobre aquest creixement de la construcció, una reflexió que no pot desenvolupar el Govern tot sol, síno que l’ha de fer conjuntament amb els comuns, ha declarat. En aquest sentit, ha recordat que algun comú ja ha encetat aquesta avaluació, com és el cas del pla d'urbanisme de Canillo, amb l'objectiu de caminar cap a un desenvolupament molt més sostenible amb la vista posada amb la gestió dels recursos naturals.
Per la seva banda, el cònsol menor d'Andorra la Vella, David Astrié, representant dels comuns a la comissió del pla de residus, ha explicat que la gestió dels recursos naturals és una qüestió que preocupa i cal avançar-se a donar solucio a aquesta problemàtica. Ha reconegut que Andorra la Vella ha tingut un nombre important de sol·licituds de projectes de construcció en els últims tres anys, però creu que els plans d’urbanisme ja recullen els pronòstics demogràfics i la capacitat dels recursos hídrics i naturals.
En relació amb la gestió de l'abocament dels residus d'obra i preguntada sobre on s'ubicarà el futur abocador, Calvó ha recordat que la gestió d'aquest tipus d'infraestructura "és una competència comunal". El Govern únicament té la competència d’autoritzar-la d’acord amb els aspectes tècnics incorporats al projecte i posteriorment d'informar sobre la seva ubicació. Segons Calvó, els comuns ja estan treballant amb la vista posada en oferir aquest servei. D'altra banda, ha fet notar que la futura llei d’economia circular ja preveu que es faci un treball amb la construcció per marcar línies de treballa encaminades a minimitzar aquests residus.
Per la seva banda, Astrié ha confirmat que es tractarà el tema la setmana vinent a la reunió de cònsols. També ha dit que tots els comuns hauran de portar els deures fets en el sentit d'aportat quines possibilitats té cada parròquia, tot i que ha reconegut que algunes poden acolir aquesta infraestructura i d’altres no.
Quant a les recollides selectives, la ministra ha informat que han tingut els mateixos objectius i resultats que al 2020. Així "hem assolit un 47% de recollida selectiva", ha comunicat, i considera que tot i que l'objectiu del Pla nacional de residus era del 50%, com que s'hi està a l’entorn "donem aquest objectiu per assolit i amb el mateix nivell de recollida selectiva que al 2020 malgrat les dificultats de la pandèmia". Astrié ha valorat de manera positiva el percentatge aconseguit.
La ministra també ha destacat que les bosses d’un sol ús s’han reduït un 30% respecte al 2020, de manera que en tres anys hi hagut un 90% de reducció, "una dada satisfactòria perquè reduïm cada any 3 milions de bosses d’un sol ús", ha comentat. A més, ha afegit que amb l’aprovació de la llei d’economia circular encara es reforçarà més la prevenció dels productes d’un sol ús, amb un decret que prohibirà l'ús d’alguns dels productes d’un sol ús.
Prioritats pel 2022: nou pla
El Govern espera aprovar el nou Pla nacional de residus aquest any, un document que recollirà els nous objectius validats per la Unió Europa, "que ens obliguen a recollir un 65% de reciclatge al 2035", ha detallat Calvó. Per aquest motiu, els comuns i el Govern treballen plegats per veure quines accions concretes s’han de desenvolupar els propers 15 anys per assolir aquest objectiu. Segons la minstra, s’hauran de consolidar fraccions de recollida selectiva i per això s’haurà d’oferir més servei al ciutadà amb algunes fraccions i molta sensibilització a ciutadans i empresaris, que són els que separen a l’origen.
Astrié ha qualificat aquests objectius de "força ambiciosos" i considera que caldrà adaptar-se a noves metodologies de recollida. En aquest sentit ha dit que el porta a porta en pot ser una que adoptat com a prova pilot la capital i de la qual no se n'ha parlat amb els altres comuns. A hores d'ara, el comú està estudiant els nivells d’acceptació i es podria ampliar a d’altres zones sempre que tinguin una tipologia similar a la zona on es fa la recollida, que és eminentment residencial, ha recalcat el cònsol menor.
