Els restaurants constaten que els sopars d’empresa, que s’acostumen a celebrar abans de les festes nadalenques, van a la baixa i que cada cop són més els que s’autofinancen els mateixos empleats. Per fer front a la situació, la majoria d’establiments opten per ajustar els preus o, en tot cas, per no apujar-los des de fa alguns anys, o fins i tot per reduir-los.

De fet, la tendència a la baixa va començar fa uns tres anys, i des de llavors el negoci dels sopars d’empresa s’ha reduït entre un 15 i un 30%, però és aquest any quan s’està notant més la davallada, segons alguns professionals.
Els establiments consultats asseguren que la majoria de sopars d’aquestes característiques ja no els paguen les empreses, que en temps de crisi opten per reduir aquest tipus de despeses, sinó que són els mateixos companys de feina els que opten per organitzar els sopars, i per tant, el nombre de comensals es redueix i el pressupost també.
Així ho asseguren professionals de la restauració com Angelo Guitard, de les pizzeries Angelo, que explica que mentre que abans es pagaven entre 25 i 45 euros per cada comensal, ara la mitjana se situa entre els 18 i els 35. Guitard afegeix que la davallada d’aquest tipus de sopars és important i que enguany s’estan veient reserves amb molt poca antelació.
Toni Cruz (Papanico, Mama Maria, la Borda Pairal, 120) assegura que en el món de la restauració la crisi s’ha notat més tard però actualment és molt dura, una tònica que augura que continuarà durant l’any vinent. Per tant, ha afegit que cal que els establiments s’adaptin a la realitat i si abans el més normal era gastar-se 40 euros per un sopar d’empresa, ara la mitjana són 25 euros. De fet, Cruz ha afegit que fa cinc anys que no apuja els preus.
Dolors Pal (Borda Raubert) també coincideix a assenyalar que enguany hi ha molt poca demanda malgrat haver reduït els preus dels menús, i ho atribueix al fet que és una pràctica que les empreses han deixat de fer a causa de la crisi econòmica.
En el cas del Don Denis, el seu propietari ha explicat que, tot i que és un moment difícil, el ritme de sopars nadalencs es manté i fins i tot alguns dies tenen complet. Tot i això, reconeix que s’estan fent uns “preus molt populars” i que ara la despesa oscil·la entre els 25 i els 40 euros mentre que abans s’arribava als 65 o 70 euros. De fet, assegura que “preferim donar vida a la restauració que no pas guanyar diners”.
En canvi, Marta Pujol, d’Hotels Plaza, ha assegurat que enguany les reserves de sopars d’empresa s’han incrementat, sobretot als establiments que ofereixen els menús més assequibles, d’entre 30 i 35 euros, perquè han fet un esforç important per adaptar els preus a les necessitats.
Finalment, Agnès Margalef, d’Hotansa, ha indicat que la davallada d’aquests sopars s’ha notat especialment aquest any, i que han baixat les reserves a tots els establiments on ofereixen aquests  menús. Per fer front a la situació, opten per mantenir els mateixos preus de fa dos o tres anys, però considera que el camí no ha de ser  abaixar els preus, perquè això aniria en detriment de la qualitat.
 
Les empreses segueixen celebrant el Nadal amb els seus empleats, ja sigui amb dinars o sopars, amb lots de productes típics o amb les dues coses. Així ho constaten les vendes de les principals marques especialitzades i dels supermercats. En general, sembla que, tot i ajustar el pressupost, les grans societats aposten per la qualitat. “Abans no tenien un pressupost tancat i ara ajusten més l’import però busquen productes de qualitat”, ha explicat la directora de Màrqueting i Comunicació del grup Becier, Alicia Antón. En el cas de Becier, el 75% de les comandes provenen de grans empreses i a finals de la setmana passada havien atès fins a 2.400 demandes. En aquest moments els subministraments a les empreses ja s’han fet i pràcticament només queden alguns particulars que busquen lots a última hora, així que esperen arribar fins a les 3.000 comandes, ha indicat Antón.
Una altra tendència que observen, tant des de Becier com des dels centres comercials com Sant Eloi o E.Leclerc, és la personalització dels lots. Les empreses grans es fixen sobretot en l’embalatge amb l’objectiu de donar una bona imatge corporativa; les més petites i particulars prefereixen decidir i triar els productes que posaran a la cistella. Tot i així, hi ha clàssics que en tots els casos es repeteixen, com poden ser el pernil, les ampolles de vi o cava, els torrons, el foie gras i el salmó, entre altres. Quant a les vendes, Antón calcula que han crescut un 60% respecte a l’any passat.
Tant en el cas de Becier com a E.Leclerc, s’observa una rebaixa en el pressupost de les empreses i una de menys restringida en els particulars. En el primer cas, les grans empreses gasten una mitjana de 250 euros en les cistelles, mentre que els particulars compren per uns 100 euros però acostumen a afegir-hi vins o caves per tenir per les festes.
A E.Leclerc.Punt de Trobada, segons afirma el responsable de màrqueting, Martín Aparicio, les empreses petites destinen una mitjana de 40 euros a les paneres, mentre que els particulars poden arribar als 80 o 100 euros. Aparicio també ha detectat un augment de la demanda al seu centre, ja que amb la crisi econòmica el pressupost de les empreses ha baixat i les empreses petites es decanten per comprar els lots als centres habituals de compra d’alimentació, afirma.
Des de Sant Eloi, el cap de compres del centre, Raül Calvo, també creu que s’han mantingut les vendes i els preus de les paneres per a empreses. En particulars, però, la tendència es decanta més per la personalització i en general solen agafar els productes que volen per separat.