Els rius pirinencs, plens de plàstic

Un estudi transfronterer integrat per científics catalans d’Andorra i França  ha constatat que la presència de plàstics a rius del Pirineu és “generalitzat” alhora que també ha arribat a indrets remots, com llacs d’alta muntanya, on no hi ha activitat turística. Han agafat mostres de diferents punts del territori a les capçaleres de rius i, en el cas de Catalunya, han detectat que el punt amb més presència de microplàstics d’aquest cas d’estudi és a Setcases, al Ripollès. Una de les coautores, Helena Guasch, explica a l’ACN que cal un canvi de model de turisme, sense residus d’un sol ús i apostant per envasos reutilitzables, en el cas del turisme de muntanya-, i redimensionar depuradores en espais on hi ha més afluència de visitants.

“El que més ens ha sorprès ha estat que la contaminació de plàstics és generalitzada, de manera que les zones més remotes no n’estan exemptes, tampoc els Pirineus”, explica Guasch, investigadora del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB). El projecte, que porta per nom Plasticopyr, va començar fa dos anys, comptava amb fons europeus i ja ha finalitzat.

Entre les conclusions, es diu que “l’activitat turística és la principal responsable de l’acumulació dels plàstics en la zona de rius del Pirineu”. La pitjor part se l’emporten les zones urbanes i les que estan a prop de les pistes d’esquí, segons es desprèn dels resultats de la recerca. 

Una altra dada que recull l’estudi és que la mitjana de microplàstics trobats als intestins de truites oscil·la entre 1 i 12 microplàstics per individu, arribant a 15 en el tram de Setcases. Els resultats situen dues fonts dominants de contaminació per plàstics: l’ocasionada per activitats turístiques i la contaminació difosa per la deposició atmosfèrica. Sobre aquesta última causa, Guasch explica que els investigadors francesos han trobat truites en llacs de muntanya on no arriba el turisme que també tenen microplàstics. “Com passa amb el vent del Sàhara, que porta pols i partícules, els microplàstics també entren en el cicle atmosfèric i, segons els vents, poden arribar a zones remotes”, detalla. Aquest fet ja s’ha evidenciat en altres estudis i aquí s’ha corroborat.

Cal un nou model de turisme
Els principals residus plàstics localitzats als espais fluvials i al seu entorn són el polietilè (PE), el poliestirè (PS) i polipropilè (PP). Entre els més comuns hi ha sobretot bosses i ampolles. “La contaminació no se soluciona amb les brigades dels ajuntaments, cal reduir el consum de plàstics d’un sol ús”, afirma la investigadora, que afegeix que el turisme de muntanya també ha de fer un pas endavant i no portar aquests residus als espais naturals. El projecte, que també incloïa una part de conscienciació ciutadana, proposa alternatives com ara l’ús d’ampolles d’acer o bosses de cotó i de ràfia.

La neteja dels entorns del riu és una altra assignatura pendent, tal com ha demostrat l’estudi Plasticopyr. Del projecte es desprèn que han de ser els organismes públics amb neteges periòdiques en espais d’interès natural com aquest. Els investigadors advoquen perquè es comencin a realitzar estudis perquè la contaminació es comenci a minimitzar fins a recuperar la normalitat.