Els temporers també tenen fills

Són una parella de temporers argentins, i amb solera. En concret, la mare fa cinc anys que ve al Principat a treballar durant la temporada d’hivern. La diferència és que enguany ho han fet amb la seva filla, una bebè que té actualment set mesos. Així és que són tres, tot i que per al servei d’Immigració no és pas així, ja que a la nena no li poden assignar un número d’identificació com el que tenen tots els residents siguin permanents o temporers al país. I com diu aquesta mare: “som residents temporals, però residents al cap i a la fi”.

Explica que és precisament la seva filla el que fa que aquesta temporada sigui diferent. I ho diu en positiu, és clar. Ara bé, la nena, que va a la guarderia i ningú li ha posat cap trava per això, no pot ser beneficiària seva, de manera que per a qualsevol consulta mèdica o bé ha d’anar a la Seu d’Urgell, on l’atenen de manera gratuïta perquè a Espanya és així, o bé ha de pagar el 100% de les despeses de qualsevol acte mèdic i farmacèutic. Per sort, repeteix una i altra vegada, “agraeixo que és una bebè saludable” i que es poden estar d’anar al metge, tot i que precisament per l’edat que té s’hagi de fer el preceptiu control de pes, per exemple, així com posar-se les vacunes. En el cas de les vacunes sí que l’experiència ha estat positiva, perquè li han posat sense cap pega una dosi que li faltava però per a la consulta ha de pagar 60 euros si la fa al país, diu. I si es donés el cas d’haver d’anar d’urgències a l’hospital, la depesa no baixaria dels 250 euros, explica, a més d’haver de baixar a la Seu i haver de travessar el país de punta a punta, ja que viuen al Pas de la Casa.

Davant d’aquesta situació, la parella s’ha adreçat a la CASS i “ens han derivat a Immigració”, comenta. I és en aquest servei on els han confirmat que “no tenim el benefici de la Seguretat Social perquè la bebè no és andorrana”.

La mare diu que són poques, però tot i així ella ja coneix tres o quatre parelles que es troben en la mateixa situació. I li sembla que a Andorra “ningú qüestiona aquesta discriminació i abandonament que pateixen els nostres fills”. S’ho pregunta ella mateixa estranyada i a la vegada vol llançar aquesta pregunta potser amb l’esperança que la mateixa societat andorrana, i especialment les instàncies que poden fer canviar les coses, també se la facin. Perquè potser ha arribat el moment de replantejar la impossibilitat que els fills menors dels treballadors temporers puguin ser beneficiaris dels pares. I tot i ser pocs casos i que potser hi haurà fins i tot algú que pugui pensar que són anecdòtics, al seu parer no es tracta tant de nombre de famílies afectades com de la qualitat en el tracte i de la no-discriminació pel fet de passar aquí només uns quants mesos treballant, perquè bé que per a altres qüestions els treballadors amb el permís de residència i treball temporal tenen els mateixos deures i drets que la resta dels ciutadans d’Andorra.

La setmana passada mare i filla estaven confinades a casa per la Covid. La nena, per sort, només va tenir una mica de febre.