S’afegeixen a residents passius, youtubers i temporers, exempts d’aquest requisit al projecte de llei de la llengua oficial aprovat ahir pel Consell de ministres. Bonell vol que els reglaments estiguin a punt perquè entri en vigor a partir del setembre del 2024.

Ni residents passius, ni youtubers, ni temporers, ni tampoc fronterers. Al final, els únics a qui el projecte de llei de la llengua oficial aprovat ahir pel consell de ministres exigirà que acreditin uns coneixements mínims de català seran les persones que demanin l’autorització de residència i treball. I tampoc a tots: tan sols als que la renovin, perquè no se’ls exigirà als que la sol·licitin per primera vegada.
Aquesta és la principal novetat del text, que el Govern vol entrar la setmana que ve a tràmit parlamentari, que vol aprovar abans de fi d’any però que no entrarà en vigor, preveu la ministra de Cultura, Mònica Bonell, abans de setembre del 2024, una vegada es desplegui reglamentàriament.

Com ja havia transcendit, les vies com s’acreditaran aquests coneixements mínims seran dues: els que al·leguin que ja parlen català hauran d’aportar els certificats que ho acreditin, o bé demostrar-ho a través d’una entrevista amb els tècnics de Política Lingüística; els que no, hauran d’assistir a un curset de 30 hores –“inferior a un A1”– que fornirà segons Bonell d’unes “nocions bàsiques” de la llengua oficial.
De fet, el text fixa l’obligació “mínima” de fer la salutació inicial en català i de conèixer el vocabulari bàsic de la professió. Com sosté la ministra, “un dels objectius de la llei és garantir que les persones que treballen de cara al públic puguin iniciar la conversa en català, que qualsevol qui entri en una botiga o en un restaurant, les primeres paraules que senti siguin en la llengua oficial”. Aquesta insistència en l’atenció al públic deriva del fet que el 80% de les denúncies que Política Lingüística gestiona es produeixen segons ella en l’àmbit de l’hostaleria i el comerç. I d’aquí també la previsió que els inspectors de comerç puguin aixecar directament acta de les infraccions que detectin en matèria lingüística, i no hagi de fer-ho personalment, com fins ara, un tècnic del departament. Però tot el que precedeix no implica que l’exigència d’acreditar un nivell mínim de català afecti només els treballadors d’aquest sector o que   treballin de cara al públic. No hi haurà en aquest sentit “discriminació” i ho hauran de fer com ja s’ha dit tots els que renovin el permís de residència i treball, i només ells.

Aquesta és com a mínim la voluntat inicial del Govern reflectida a la lletra del projecte de llei. Caldrà veure com surt del treball en comissió quan entri a tràmit parlamentari. Bonell no descarta que l’obligació s’acabi estenent a d’altres tipus de residència, però no ho considera desitjable. “Hem valorat els recursos i hem cregut convenient començar només amb l’autorització de residència i treball. És un començament, i anar més enllà hauria fet que el volum de persones que l’any que ve renovaran el permís fos finalment molt superior als 3.000 que preveiem”. I per atendre aquestes 3.000 renovacions caldrà contractar quatre tècnics més que ja estan contemplats als pressupostos de l’any que ve.

El projecte de llei preveu també sancions per als infractors, que aniran des de l’amonestació fins a les multes de 1.000 euros, les lleus, fins als 60.000, les molt greus, tot i que la voluntat del text “no és recaptatòria, sinó corresponsabilitzar les administracions, el sector privat i els ciutadans per fomentar l’ús de la llengua oficial”.

Bonell, en fi, va descartar per “impensable” i perquè així ho estableix l’article 2 de la Constitució, la hipotètica cooficialitat del castellà, que els últims dies ha plantejat Convivència Cívica Catalana: “És impossible que aquesta proposta pugui prosperar”.