Cada història és ben diferent, potser per allò que cada persona és un món. I aquest és també el cas d’alguns dels treballadors temporers que s’han vist afectats per les conseqüències de la Covid-19. És el cas del Màrius, un jove català que va treballar fins ahir mateix en un hotel d’Escaldes, i que avui, després de cobrar el xec amb la liquidació, ha abandonat el país per retrobar-se amb la seva família a Catalunya. Tenia contracte fins al 30 d’abril, però la crisi pel coronavirus ha fet que la cadena hotelera decidís el tancament dels seus hotels i acomiadar els treballadors temporers.
En el seu cas, a més de pagar-los els dies treballats de març, les vacances i els recuperables, l’empresa els ha donat una compensació econòmica “que no me l’esperava”, declara. A més, tot i que ell ha preferit tornar a casa seva, sap que han permès a algun dels seus companys que de moment puguin viure al mateix allotjament que ja els proporcionava. Ara bé, considera que “les pròximes setmanes seran complicades per a tothom, i sobretot per a la gent que s’ha quedat sense feina”.
En canvi, en el cas de l’Estefania, que treballa en un complex turístic de la Massana, l’empresa l’ha enviat cap a casa, però no l’ha pas acomiadat fins ara, així que “no sap què passarà fins al 30 d’abril”. Segons explica, viu de lloguer en un pis amb dos companys més que han acomiadat de les seves feines i que volen tornar a Argentina. Ella encara no sap què farà, ni com podrà continuar de lloguer si ells marxen. Està preocupada pel cost dels bitllets de tornada a l’Argentina perquè s’ha duplicat. En l’actualitat, explica, només hi ha una companyia aèria que s’encarregui de facilitar el retorn d’aquests treballadors, “però aquest procés encara no ha arrencat”, afirma.
Ben diferent és el cas de la Daiana, que treballava en un domini esquiable i que de la nit al dia va rebre la comunicació que tancava. Té “una sensació rara, manifesta, perquè no ens vam poder acomiadar”. Tot i la pena per aquesta mesura declara que l’entén, ja que es tracta d’una situació que s’està donant a escala mundial. Ella ha cobrat tot el mes de març i l’estació els deixa seguir a l’hotel on s’ha allotjat fins a finals de mes sense cobrar-los aquest mig mes. La seva intenció no era pas tornar al seu país, sinó viatjar a Dinamarca, si bé reconeix que ara com ara “tot està en standbay”.