Una trentena d'usuaris de L'espai han gaudit aquest dimarts a la tarda d'un taller en què han pogut endinsar-se en l'Andorra del quaternari i entendre els efectes que el fet que Andorra estigués coberta de gel ha tingut sobre el paisatge actual. El responsable de pronunciar la xerrada 'Andorra sota el gel' ha estat el director tècnic del Centre d'Estudis de la Neu i de la Muntanya (CENMA) de l'Institut d'Estudis Andorrans, Ramon Copons, que ha exposat que durant el quaternari Andorra estava coberta de gel i, de fet, en el darrer moment aquest gel anava des del circ de Pessons i fins a la Margineda. Això ha configurat la forma de les valls i també la presència dels llacs. 
Una trentena d'usuaris de L'espai de la Fundació Crèdit Andorrà han viatjat aquest dimarts a la tarda en el temps, i de la mà del director tècnic del Centre d'Estudis de la Neu i de la Muntanya (CENMA) de l'Institut d'Estudis Andorrans, Ramon Copons, han pogut descobrir com era l'Andorra del quaternari i els efectes que la presència de gel ha tingut sobre el paisatge actual, en la xerrada 'Andorra sota el gel'.

L'expert ha explicat que l'Andorra actual és "hereva del passat glacial" que tot i semblar molt llunyà no ho és tant. De fet, el quaternari correspon als dos darrers milions d'anys de la terra i durant aquest període el país estava cobert de gel. De fet, s'ha pogut documentar com en un determinat moment el mantell anava des del "circ  de Pessons fins a la Margineda, és a dir, al llarg de 32 quilòmetres" i podia arribar a tenir "un gruix considerable", de fet, d'uns 500 metres. I la pressió exercida per aquest gel és la responsable de la presència de llacs (es van formar forats que posteriorment van quedar plens d'aigua) i, a més a més, també explica la forma de les valls del país. Així, Copons ha recordat que el gel és "molt actiu", és a dir, té una gran força d'erosió i les valls més obertes, en forma d'u, són fruit de la mateixa. En canvi, de la Margineda en avall, on el gel ja no va exercir aquesta força, les valls són més tancades. 

Copons ha recordat que a través dels estudis que s'han fet des de l'IEA el que s'intenta ara és "difondre" totes les dades de les quals es disposa i creu que també podrien servir per "donar valor al paisatge" que hi ha al país, fins i tot des d'un punt de vista turístic.