Els ajuts a l’habitatge de lloguer s’han multiplicat per 2,5 des del 2020, atenent a la presentació del balanç del 2023 del departament d’Afers Socials que ha tingut lloc avui. I és que tenint en compte l’històric de dades recollides des del 2020 el nombre d’usuaris s’ha doblat pràcticament i s’ha passat de 1.266 usuaris beneficiaris al 2020 als 2.190 del 2023. En concret, doncs, un 73% més en quatre anys. I la despesa, con s’ha dit, suposa un 141% més. Així, si al 2020 es van destinar 2.079.977,42 euros, al 2023 en van ser 5.008.012,79.

Entrant al detall de les dades relatives a l’any passat, aquests 2.100 usuaris suposen un 21% més que al 2022. I pel que fa a la despesa, va ser un 36,5% superior a la del 2022. En aquest sentit, la ministra d’Afers Socials i Funció Pública, Trini Marín, ha recordat que la flexibilització aplicada des del 2022 per poder obtenir aquest tipus d’ajuda “per donar suport a la ciutadania que ho necessitava” ha motivat l’augment considerablement de la xifra de llars beneficiàries. En aquest sentit, ha subratllat que de les 2.190 prestacions 745 van respondre a aquesta flexibilització, que es manté activa durant aquest 2024.

Usuaris amb més necessitats
Menys usuaris atesos però “necessiten més ajuda que abans”. D’aquesta manera ha resumit el director d’Afers Socials, Joan Carles Villaverde, les actuacions del departament al 2023. Els perfils dels demandants dels ajuts? Persones que viuen soles (41%), de mitjana edat, majoritàriament dones, i famílies monoparentals (29%). Una tendència aquesta que s’està consolidant des del 2022. I és que tot i la situació favorable de l’economia les llars unifamiliars i monoparentals han d’assumir les mateixes despeses que les altres i senzillament no arriben a cobrir totes les despeses, va valorar.

Entrant al detall d’algunes xifres, els servei d’atenció primària va obrir 1.464 expedients, un 15% menys que al 2022; i es van atendre 2.042 usuaris, un 16% menys que l’any anterior. Pel que fa al tipus de problemàtiques a les quals s’ha donat resposta, els ingressos inferiors al salari mínim (27%), les qüestions de tipus personal i familiar per la manca d’habilitats parentals i conflictes familiars (24%) i les relacionades amb baixes laborals provocades per malalties cròniques (23%) van ser les més recurrents.

Des de l’àrea de gestió de prestacions va atendre un 10% menys de sol·licituds favorables d’ajuts econòmics ocasionals  i gairebé un 8% menys de llars beneficiades al 2023; en canvi, les ajudes atorgades es van incrementar un 33% arribant a poc més de 3 milions d’euros en prestacions. L’import mitjà per llar va ser de 4.258 euros, un 3,7% més en relació amb l’any 2022.  En relació amb això, Villaverde ha incidit en una dada que va considerar “important”: el 84% del total de les persones beneficiàries d’aquestes ajudes puntuals van ser famílies unipersonals (61%) o monoparentals (22,4%).

L’accés a l’habitatge o al seu manteniment, l’atenció de necessitats bàsiques i l’accés al Servei d’Atenció Residencial van suposar el 79% de la despesa d’aquest tipus d’ajudes. El director d’Afers Socials també ha destacat que el 66% de les necessitats bàsiques s’estan atenent a través de la targeta de prepagament que permet “comprar” productes de primera necessitat.

Les prestacions per fill a càrrec i desocupació, estables 
Les prestacions familiar per fill a càrrec i per desocupació involuntària es van mantenir  estables al 2023, segons ha destacat avui el director del departament d’Afers Socials, Joan Carles Villaverde. En concret, pel que fa a les ajudes a famílies amb un o més fills a càrrec amb la finalitat de contribuir en les despeses derivades de la criança, l’any passat van disminuir lleugerament, un 1,6% respecte al 2022. De manera que es va passar de les 706 famílies a les 695 del 2023. Aquestes prestacions van beneficiar a un total de 1.233 fills (1250 l’any anterior) i van suposar un import de 1.361.511,10 euros.

També ha baixat durant el 2023 la xifra de persones que van rebre una prestació per desocupació involuntària que té com a finalitat atendre les necessitats bàsiques i d’accés a serveis i activitats essencials de la persona que es troba sense ocupació de forma involuntària i la seva família. Concretament l’any passat la van rebre 70 usuaris, mentre que l’any anterior ho havien fet 83, el que suposa un un 15,7% menys. En relació amb això, Villaverde ha fet notar que aquestes dades no tenen “res a veure” amb les que es van assolir durant la pandèmia, fins a 734 al 2020, per exemple. Fins i tot ha destacat que es tracta de xifres inferiors a les que es van registrar abans de la pandèmia. Pel que fa a la durada mitjana de la prestació va ser d’uns tres mesos, cosa que també evidencia la millora segons el director d’Afers Socials.